«Els cangurs públics ajudaran a alliberar temps a les famílies»

Un estudi recent revelava que un de cada cinc joves homes creu que no existeix la violència masclista. Paradoxalment, les noies d’entre setze i vint-i-nou anys són les que més pateixen aquest tipus d’agressions. Què estem fent malament i com s’aborda aquest problema des de la conselleria?

Amb aquestes dades sobre la taula, no podem pensar que un canvi generacional suposi transitar cap a una societat plenament igualitària en tots els aspectes. Es tracta de desigualtats, discriminacions i violències que són estructurals i parteixen del que implica un sistema patriarcal. Estem treballant amb el departament d’Educació perquè la coeducació impregni tota la programació educativa, incloent també en el currículum l’educació en sexualitat (tant en diversitat de les identitats sexuals i de gènere, però també en com establir relacions sexuals sanes des del respecte i la igualtat, trencant tabús). El treball a les escoles es complementarà amb una estratègia nacional de prevenció que va dirigida a posar el focus en la identificació de les violències més quotidianes. Les administracions públiques també hem d’aprendre a coresponsabilitzar-nos-en. No erradicarem la violència masclista si no treballem tots i totes per deslegitimar-la.

Quin ha estat l’impacte que ha tingut aquesta pandèmia en les dones?

Hem elaborat diferents estudis que indiquen que les dones, especialment durant el confinament, van augmentar el temps dedicat a les cures. Es va accentuar la bretxa en relació amb els homes pel que fa a tasques domèstiques i la cura de nens o persones grans.

També sabem que les eines de teletreball són aquí per quedar-se i, encara que ens han permès salvar moltes barreres, no podem fer una regulació d’aquest model de treball sense una perspectiva de gènere. Si no s’assegura una desconnexió correcta i si es garanteixen aquests serveis d’acompanyament a les cures, el teletreball no és una mesura de conciliació, especialment per a les dones.

Precisament, entre aquestes mesures de conciliació es troba el pla de cangurs públics.

Sí, suposa un canvi de paradigma. L’objectiu és que els poders públics ens coresponsabilitzem de les tasques de cura i que no les deixem només en mans de les famílies. I amb això fem especial referència a les dones, sobre les quals la societat encara atribueix la majoria d’aquestes tasques.

Amb aquesta inversió de 20 milions d’euros en el conjunt de Catalunya, que per a la demarcació de Lleida seran 1,2 milions, es treballarà directament amb els municipis i els consells comarcals. Són serveis de cures de proximitat dirigits a menors de zero a catorze anys, fora de l’horari escolar. Per tant, estem parlant tant de serveis d’acollida com de ludoteques, campaments, colònies i altres activitats de lleure fora del període lectiu que permetran alliberar temps a les famílies i que els municipis poden dissenyar a partir d’aquests paràmetres comuns establerts.

També és molt important la creació d’una ocupació de qualitat en l’àmbit del cuidat, molt feminitzat i precaritzat, sovint practicat de forma informal. En aquest cas no serà així, hi haurà una ocupació de qualitat i a més s’acreditaran competències professionals en aquest àmbit.

L’últim any s’ha començat a resoldre la falta d’opcions a Lleida per poder accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs.Quins són ara els principals obstacles?

Des de l’inici de la legislatura, hem anat avançant en aquesta equitat territorial. A la Catalunya Central i a Lleida ja és possible l’avortament quirúrgic. Han anat augmentant també els punts en els quals es practica l’avortament farmacològic, en ciutats com Tremp, Vielha, la Seu i Puigcerdà. I aquesta ampliació ha de seguir. Amb això no n’hi ha prou. El que cal és garantir la possibilitat d’accedir a l’avortament tant farmacològic com quirúrgic a tot el territori. I estem treballant per fer-ho possible.