L'Església tornarà centenars de béns

L’Església ha reconegut que va posar al seu nom prop d’un miler de béns que no li corresponen. Amb l’arribada de Pedro Sánchez a La Moncloa, el Govern central va fer pública la llista de béns immobles que la Conferència Episcopal va immatricular gràcies a una llei de José María Aznar que li va permetre fer-ho amb tan sols una certificació eclesiàstica. A partir de la publicació dels 34.961 béns, 20.014 de destinats al culte i 14.947 a diferents usos, es va posar en marxa una negociació entre les dos institucions per analitzar la llista i, després de diversos mesos de converses, l’Església ha assumit que 965 d’aquests béns no li corresponen, segons les dades de l’Executiu.

Després del reconeixement per part de l’Església, el següent pas serà posar en mans de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) la llista perquè els corresponents ajuntaments puguin procedir a la identificació dels legítims propietaris. No obstant, els treballs de la subcomissió continuaran ja que hi ha almenys 73 béns sobre els quals hi ha informacions incompletes o contradictòries que s’han de continuar analitzant. L’Església ha admès, per tant, que va immatricular indegudament prop d’un miler de béns.

La majoria finques (502 de rústiques i 151 d’urbanes), però també llocs de culte (179), habitatges (98) i cementiris (28). Dels 965, l’Església reconeix que 757, malgrat estar registrats a nom seu, pertanyen a un altre titular i que 208 dels béns que va immatricular sense correspondre-li es troben ara en mans de tercers perquè els ha venut o cedit, per exemple.En aquest sentit, Lleida és la província catalana més afectada, amb 2.157 d’aquestes inscripcions des del 1998, el 58 per cent del total de tot Catalunya (3.722), i té les tres comarques catalanes amb més immatriculacions: el Pallars Sobirà (418), l’Alt Urgell (295) i el Pallars Jussà (287). A Rialp, la Torre de Cabdella, la Vall de Cardós, Sort o la Guingueta d’Àneu, per exemple, es van immatricular més de 40 béns.

Dels béns immatriculats a la província, el 40 per cent corresponen a construccions dedicades al culte com temples, ermites, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; i un 50% són terrenys. La resta són edificis civils com rectories o solars.