L'Església 'torna' 79 béns a Lleida

Setanta-nou dels 2.486 béns que van immatricular les diòcesis de Lleida, Urgell i Solsona entre els anys 1998 i 2015 (vegeu llistat) no són de la seua propietat. A la província són 2.147 immobles, terrenys o finques immatriculades, ja que els bisbats de Solsona i Urgell també tenen parròquies al Bages, al Berguedà o la Cerdanya. La Conferència Episcopal Espanyola va assegurar dilluns que hi havia errors en l’adjudicació de propietat a l’Església en 965 casos, dels quals 79 són a Lleida, ja que no els consta que estiguin immatriculats al seu nom.

D’aquesta forma, el bisbat de Lleida ha xifrat en 378 les seues immatriculacions i no les 402 que li atorgava el Govern espanyol, 24 més, segons consta a l’informe presentat per la Conferència Episcopal. Al d’Urgell ocorre el mateix, i es passa de les 1.597 que li va atorgar el ministeri de Justícia a les 1.542 que reconeix, 55 menys. En canvi, al de Solsona la xifra és la mateixa (487).

En el cas de Lleida, n’hi ha un en què el mateix immoble apareix duplicat –l’ermita de Granyena–, un altre en el qual són béns immatriculats o adquirits per altres títols anteriors al període 1998-2015, sis que tenen altres titulars i setze que van ser adquisicions per mètodes diferents com poden ser la compravenda, donació, permuta o una herència. Per la seua part, a la diòcesi d’Urgell, cinquanta són casos en què falten dades per poder identificar-los, dos que tenen altres titulars i tres que van ser adquisicions per mètodes diferents. Així, per exemple, entre els béns que falten dades per identificar hi ha l’església de Sant Andreu de Vilanova de l’Aguda, la capella deth Roser de Mon de Vielha o l’ermita de Sant Salvador de la Donzell, encara que la majoria de casos són finques rústiques.

També hi figura la rectoria de Cassibrós, que té altres propietaris; de l’ermita de Sant Jaume de la Granja d’Escarp, el titular del qual és ajuntament, donacions i herències. Fonts eclesiàstiques van matisar ahir que “no és que l’Església hagi immatriculat indegudament, sinó que ha estat l’Església la que ha aclarit a l’Estat els errors existents”. El bisbat d’Urgell va emetre un comunicat en el qual afirma que “no hi ha cap dubte sobre la propietat de l’Església, mantinguda des de segles”.

Sobre els cinquanta béns dels quals falten dades, “serà necessària una ulterior informació cadastral”. Van afegir que “no es tracta, doncs, d’un llistat de béns a tornar per part de l’Església, sinó d’un llistat amb les incidències i errors en la relació original del Govern espanyol” i que han rebut una única reclamació d’un privat, que no ha tingut un recorregut legal.Lleida, com ja va informar ahir aquest diari, és la província catalana més afectada, amb 2.157 d’aquestes inscripcions des del 1998, el 58% del total de tot Catalunya (3.722). De fet, el sindicat Unió de Pagesos (UP) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) van acusar el Govern central de trencar el compromís perquè l’Església tornés tots els béns immatriculats de manera irregular.

Denuncien que al llistat de 34.961 béns que el Govern central va entrar en el Congrés no es reflectien les immatriculacions que es van dur a terme entre el 1947 i el 1998. UP i AMC sospiten que en realitat hauria de pujar per sobre les 8.000 immatriculacions. Per aquesta raó, aniran de nou al Parlament.El Govern espanyol i l’Església van oferir ahir dos versions diferents. Segons l’Executiu, han acordat que 965 béns van ser immatriculats indegudament, mentre que els bisbes asseguren que es tracta de 965 errors, és a dir, que van ser adjudicats erròniament.

Ajuntaments lleidatans no han detectat conflictes

El Pont de Suert (88 béns immatriculats), Rialp (69), Tremp (53), Lles de Cerdanya (50) són els municipis lleidatans més afectats per les immatriculacions. Tanmateix, als ajuntaments d’aquestes localitats no han tingut conflictes amb l’Església o amb particulars afectats. José Antonio Troguet, alcalde del Pont de Suert, va explicar que “ho hem estudiat i no n’hi ha hagut més que alguna consulta sobre els marges o límits de finques”. Troguet va recordar que al municipi hi ha vint-i-cinc esglésies i ermites. En el mateix sentit, es van expressar els primers edils de Rialp, Tremp i Lles, que van afirmar que es revisaran els casos que els afecten.