Descobreixen a la Via Làctia un poderós objecte brillant mai vist

Un grup d’astrofísics ha descobert un estrany objecte a la Via Láctea que emet "enormes ràfegues d’energia" intermitents cada divuit minuts i que, segons els experts, no s’assembla a res que hagin vist abans. Aquest cos giratori, a uns 4.000 anys llum de distància de la Terra i que acomiada un feix de radiació d’al voltant d’un minut de durada, és una de les fonts de ràdio més brillants del firmament, segons un comunicat del Centre Internacional d’Investigació de Radio Astronomía (ICRAR, sigles en anglès). Si bé aquest objecte descobert amb el telescopi Murchison Widefield Array, situat en una zona desèrtica d’Austràlia Ocidental, s’encén i apaga com els premessis o altres cossos de l’Univers, aquest ho fa "cada 18 minuts i 18 segons, com un rellotge," va dir la líder d’aquest estudi, Natasha Hurley-Walker. L’astrofísica de la Universitat Curtin d’Austràlia i l’ICRAR també va recordar que aquesta particularitat "va ser una cosa completament inesperada. Per a un astrònom va ser una cosa esborronadora perquè no es coneix res al cel que faci això".

Per la seua part, Gemma Anderson, astrofísica de l’ICRAR-Curtin i coautora de l’estudi, va assenyalar que aquest misteriós objecte és molt brillant i més petit que el sol i pel que sembla també té un poderós camp magnètic. Anderson va destacar que l’altra particularitat d’aquest objecte "transitori", terme que s’utilitza en la comunitat d’astrònoms per referir-se aquells cossos celestes que s’encenen i s’apaguen en l’Univers, és que s’encén durant aproximadament un minut.

La característica temporal d’aquest objecte descobert l’any passat pel llavors estudiant Tyrone O"Doherty contrasta amb els transitoris lents, com són les supernoves, i els ràpids, com les estrelles de neutrons. En el primer cas, els cossos apareixen i després desapareixen després de diversos mesos, mentre que en el segon, s’encenen i s’apaguen en segons o mil·lisegons, segons la informació de l’ICRAR. Les observacions d’aquest estrany objecte coincideixen amb la d’un "magnetar de període ultra llarg" o un tipus d’estrella de neutrons que gira lentament i l’existència de la qual s’ha predit en teoria", va explicar Hurley-Walker.

"Però ningú no esperava detectar-ne directament una com a aquesta perquè no esperàvem que fossin tan brillants. D’alguna manera està convertint l’energia magnètica en ones de ràdio de forma molt més eficaç que tot el que hem vist abans", va emfatitzar la líder de l’estudi. Actualment, l’equip de l’ICRAR està fent un seguiment de l’objecte per veure si torna a encendre’s, alhora que busca objectes similars als arxius del telescopi Murchison Widefield Array per determinar "si es tracta d’un esdeveniment únic i rar o d’una vasta població nova que mai no havíem observat abans".