Dos estudis indiquen que les vacunes generen immunitat cel·lular contra totes les variants
Administració d'una vacuna contra la covid-19.
Dos estudis publicats per investigadors del Centre Nacional de Microbiologia de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), publicats a la revista 'Frontiers in Immunology', donen suport a la idea que és improbable que les variants del SARS-CoV-2 puguin eludir l’acció de les vacunes contra la COVID-19. Segons expliquen els autors, el SARS-CoV-2 hauria de mutar moltíssim més del que ho està fent fins el moment, i de manera molt diferent a l’observada, per plantejar un possible escenari en el qual les vacunes no oferissin una bona protecció mediada per la resposta immune cel·lular.
El primer treball, publicat a finals del mes de novembre i firmat per Francisco Diez-Fuertes, Michael J. McConnell, Antonio J. Martin-Galiano i Daniel López, tots ells científics del CNM-ISCIII i els dos últims autors principals del treball, conclou que la resposta immunitària dels limfòcits T citotòxics generada per les actuals vacunes és prou potent i variada com per respondre de manera efectiva contra les diferents variants del virus. Mentre que el segon treball, que acaba de publicar-se i està realitzat íntegrament per Daniel López, també participant en el treball anterior, suggereix a més que la protecció immunitària cel·lular citotòxica i auxiliar generada per les vacunes disponibles no es veu afectada per la variant Ómicron.
Les formulacions actuals de totes les vacunes davant la COVID-19 es basen en la seqüència de proteïna de l’espícula original de la soca denominat 'Wuhan-1', però contínuament i cada vegada més es detecten noves variants i subvariants del SARS-CoV-2 que acumulen mutacions davant aquesta soca original. Els canvis que es van produint en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna de l’espícula present als virus poden afectar diverses etapes del seu cicle replicatiu i, potencialment, podrien modificar l’eficàcia de la resposta immunitària.
L’article publicat aquesta setmana ha analitzat el possible impacte de les mutacions presents en la variant Ómicron que podrien facilitar la fuita del virus de les respostes immunitàries citotòxiques i auxiliars generades per les vacunes, en concret les associades als 551 al·lels de HLA classe I i als 41 al·lels de HLA classe II més abundants en la població humana. Aquests al·lels del Sistema del Antígen Leucocitari Humà (HLA), que generen diferents proteïnes, són un indicador de la capacitat del sistema immunitari de desencadenar una resposta defensiva potent contra el virus.
Gràcies a una predicció computacional, el nou estudi ha confirmat una cosa que ja suggeria el treball publicat al desembre: aquests gairebé 600 al·lels, presents en més del 90% de la població humana, contenen prou epítops de cèl·lules T sense mutacions de fuita a les vacunes en la variant Ómicron. L’article anterior, dut a terme abans de l’aparició de la variant Ómicron, va centrar el seu estudi als 551 al·lels HLA classe I i va arribar a una conclusió similar analitzant altres variants prèvies del SARS-CoV-2. Les conclusions mostren que per al conjunt de la població mundial, no hi ha evidències de què la protecció mediada per la resposta cel·lular citotòxica generada amb la vacunació es vegi afectada de manera significativa per les variants emergents del SARS-CoV-2.
