Identifiquen els fàrmacs amb capacitat per frenar la mortalitat del covid

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) han fet una llista jerarquitzada de compostos capaços de frenar la resposta inflamatòria de l’organisme, la qual cosa podria ajudar a reduir la mortalitat en els malalts més greus de covid-19 i als pacients d’altres patologies en què intervé el fenomen inflamatori. La inflamació és una resposta de l’organisme per combatre els patògens però en ocasions és desmesurada i generalitzada i pot agreujar una patologia i fins i tot causar la mort. Aquesta resposta excessiva es coneix com a 'tempesta de citocines’ i està causada per unes proteïnes del mateix nom (citocines), que envien un senyal al sistema immunitari perquè s’activi. De fet, "aquesta resposta és la que freqüentment mata els afectats per SARS-CoV-2 i no tant el virus per si mateix", recorda Óscar Fernández-Capetillo, cap del Grup d’Inestabilitat Genòmica del CNIO i autor principal del llistat que es publica avui a la revista Scientific Reports.

La llista recull tots els compostos capaços de frenar aquesta tempesta química que, en els casos més greus de covid-19, provoca el fallo respiratori associat a la Síndrome de Distrés Respiratori Agut, la principal causa de mort de la covid-19 promoguda per una tempesta de citocines. Amb l’objectiu de trobar "antídots", els investigadors van utilitzar els estudis científics que van sorgir a partir d’abril de 2020 i que identificaven els canvis d’expressió de gens de les cèl·lules del pulmó dels pacients amb SARS-CoV-2 que morien per una tempesta de citocines. Aquesta premissa va servir per buscar a la base de dades Connectivity Map, del Broad Institute (un centre d’investigació del MIT i la Universitat d’Harvard), que conté els canvis en l’expressió gènica que indueixen prop de 5.000 compostos, incloent tots els medicaments aprovats per al seu ús clínic. L’objectiu era identificar els compostos capaços d’induir canvis en l’expressió de gens oposats als que s’observen en els pacients de covid-19.

"L’estudi prediu que els glucocorticoides com la dexametasona haurien de ser efectius per combatre la mortalitat en els pacients de covid-19", que són alguns dels medicaments que s’utilitzen als hospitals per combatre la mort per covid-19, destaca Fernández-Capetillo. Els autors també van identificar que els inhibidors de la proteïna MEK, que s’utilitzen en tractaments oncològics, tenen un fort efecte antiinflamatori. En aquest sentit, adverteixen que qualsevol teràpia basada en fàrmacs antiinflamatoris –inclosos els glucocorticoides– s’ha de limitar a les fases tardanes i severes de la covid-19, ja que l’ús de teràpies antiinflamatòries a l’inici de la malaltia pot limitar l’eficàcia del sistema immune en la seua lluita contra la infecció.

L’estudi també ha descobert que les hormones femenines podrien combatre la tempesta de citocines, el que podria contribuir a entendre per què els homes pateixen una severitat més gran de la patologia i "seria conseqüent amb el fet que la diferència de mortaldat per sexe es mitiga en edats avançades, quan ja apareix la menopausa i els nivells d’estrògens disminueixen", explica Fernández-Capetillo.

El treball, que dona una visió panoràmica de les drogues amb potencial per combatre la tempesta de citocines, es va posar a finals de 2020 en un reposador públic i "pràcticament totes les molècules que en el seu moment vam predir, han estat validades en treballs posteriors per altres grups", indica l’investigador. Finalment, el llistat identifica medicaments que potencialment podrien agreujar la severitat de la tempesta de citocines i que, per tant, estarien contraindicats en els pacients de covid-19. L’estudi ha estat possible, en gran manera, gràcies al treball de Laura Sánchez-Burgos, de la Unitat de Bioinformàtica del CNIO, que, "durant el més dur del confinament en Madrid, va recórrer a aproximacions computacionals per poder, des de casa, ser d’ajuda i investigar en problemes rellevants associats al SARS-CoV-2", destaca Fernández-Capetillo.