La meitat dels vuit tipus de càncers més diagnosticats al món són de l'aparell digestiu

La Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) ha advertit que quatre dels 8 tipus de càncers diagnosticats amb més freqüència al món estan relacionats amb l’aparell digestiu, segons mostra l’informe de 'Les xifres en càncer 2021' de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). Per això, FEAD, amb motiu del Día Mundial contra el Càncer, que se celebra aquest divendres, posa de manifest la importància de promoure les mesures preventives, ja que modificar i evitar els factors de risc, a més de seguir els programes de detecció precoç, redueix la mortalitat en els càncers.

L’informe de la SEOM ha calculat que dels tumors diagnosticats amb més freqüència al món, l’11,7 per cent són per càncer de mama; l’11,4 per cent per càncer de pulmó; el 10 per cent per càncer colorectal; el 6,7 per cent, per càncer de pròstata; el 5,6 per cent per càncer d’estómac; el 4,7 per cent per càncer de fetge; el 3,1 per cent per coll uterí i el 3,1 per cent per càncer d’esòfag. A més, en l’aparell digestiu hi ha els càncers de pàncrees, que en aquest cas representen el 2,6 per cent d’incidència i són al dotzè lloc dels tipus de tumors diagnosticats més freqüentment al món. Per tant, es considera que el 26 per cent dels tumors diagnosticats al món el 2021 són de l’aparell digestiu.

S’estima que el nombre total de càncers diagnosticats a Espanya el 2021 assoleixi la xifra de 276.239, sent més gran el percentatge en homes (57,52%) que en dones (42,48%). No obstant, en el conjunt de la població, el tumor més freqüent de tots és el de còlon i recte. "Al nostre país, l’estimació del nombre de nous casos de càncer al tub digestiu el 2021 ascendeix a 68.549 casos, dels quals 43.581 es preveuen en càncer colorectal, 8.697 en càncer de pàncrees, 7.313 en càncer d’estómac, 6.590 en càncer de fetge i 2.368 en càncer d’esòfag. El que suposa que el 24,8 per cent del total dels càncers diagnosticats a Espanya el 2021 es trobaran a l’Aparell Digestiu", apunta la doctora Mileidis San Juan Acosta, experta en Aparell Digestiu i responsable del Comitè d’Activitats Fundacionals de FEAD.

D’altra banda, tal com s’expressa a la Xarxa Espanyola de Registre de Càncer (REDECAN), "és important assenyalar que les estimacions de la incidència de càncer es realitzen a partir de projeccions realitzades amb dades dels registres de càncer de població d’anys anteriors, i utilitzant mètodes estadístics que són vàlids quan no es produeixen fenòmens que alterin significativament la capacitat diagnòstica. I la pandèmia ha estat un fenomen d’aquest tipus". Per això, cal tenir en compte que les previsions de la incidència calculada per a l’any 2020 probablement hauran estat sobreestimacions respecte a la incidència real i encara no està clar com afectarà tot això al nombre de diagnòstics de càncer de l’any 2021.

Per tant, els càlculs d’incidència que es presenten s’han d’entendre també com la incidència que hi hauria el 2021 si no hi hagués hagut factors que haguessin alterat les possibilitats diagnòstiques del sistema sanitari. "I si per a l’any 2020 es va deduir que es van diagnosticar menys càncers que els esperats, per a l’any 2021 no sabem encara quin serà l’efecte de la pandèmia", asseguren des de REDECAN.

MORTALITAT

Així, es preveu que el càncer colorectal serà la segona causa de mort per tumors al món, per darrere del càncer de pulmó, amb un 9,4 per cent, seguit del càncer hepàtic, amb 8,3 per cent i el de càncer d’estómac amb 7,7 per cent. A Espanya, els tipus de càncer responsables d’una mortalitat més gran estan alineats amb l’estadística mundial, ja que són el càncer de pulmó (20,3%), seguit del colorectal (14,6%). Tanmateix, el tercer tipus de càncer amb més mortalitat a Espanya és el càncer de pàncrees (6,7%).

"Modificar i evitar els factors de risc, a més de la detecció primerenca i el tractament són molt importants per reduir la mortalitat" assenyala la doctora San Juan. I per a això, des de la FEAD es vol donar visibilitat a les mesures preventives segons el Codi Europeu contra el càncer.

MESURES PREVENTIVES DELS CÀNCERS DE L’APARELL DIGESTIU

En primer lloc, insten a evitar el consum de tabac. "Quan es deixa de fumar, l’augment en el risc del càncer induït per fumar desapareix". Un altre factor de risc és l’obesitat. "Hi ha una associació elevada entre ser obès i el risc d’adenocarcinoma d’esòfag inferior i del càrdies gàstric. A més, augmenta el risc del càncer de còlon de forma lineal amb l’increment a l’índex de massa muscular", expliquen des de FEAD. D’altra banda, recomanen realitzar exercici físic diàriament, ja que "hi ha evidència consistent" sobre que l’activitat física regular està associada amb una reducció en el risc del càncer de còlon.

Així mateix, és convenient consumir diàriament verdures i fruites. A més, es recomana limitar el consum d’aliments que contenen greix d’origen animal (a excepció del peix), productes lactis, altres derivats dels greixos (particularment els àcids grassos saturats), aliments hipercalòrics (rics en sucre o greix), carn roja i aliments amb molta sal. A més d’evitar les begudes ensucrades, entre d’altres. Una altra de les recomanacions és moderar el consum d’alcohol. En aquest sentit, existeixen evidències epidemiològiques que el consum d’alcohol augmenta el risc del carcinoma de cèl·lules escatoses de l’esòfag i també s’associa fortament al risc de càncer primari de fetge.

Així mateix, recorden que, a partir dels 50 anys, els homes i les dones es poden beneficiar de participar en el cribratge del càncer colorectal amb una prova de sang oculta en excrements anual o biennal o colonoscòpia cada 10 anys, que disminueix la incidència i la mortalitat per aquesta neoplàsia. Finalment, recomanen vacunar-se davant el virus de l’hepatitis B perquè la infecció crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) i virus de l’hepatitis C (VHC) expliquen la majoria dels càncers hepàtics.