Lleida ja té dos mascotes per cada nen de menys de 10 anys

Si un fet ha demostrat la pandèmia, entre moltes altres coses, ha estat els beneficis emocionals que aporten els animals de companyia. Tant és així que la tinença de mascotes a les comarques lleidatanes no para de créixer i l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia de Catalunya (AIAC), que gestiona el Col·legi de Veterinaris de Catalunya, ja en comptabilitza més de 95.700 a la província, la qual cosa supera el doble dels 45.919 nens menors de 10 anys que hi ha empadronats actualment. Només durant l’últim any han augmentat en un 3,8% els animals de companyia, amb una mitjana de 9 identificacions amb xip al dia a les comarques lleidatanes.

El gos continua sent l’animal predilecte com a mascota (87.731), seguit de lluny pels gats (7.119) i les fures (851). En aquest sentit, val a recordar que la llei de Protecció dels Animals de Companyia estableix l’obligatorietat d’identificar a aquests tres grups d’animals, un “gest de responsabilitat per part del propietari cap a l’animal i la societat” que també pot ajudar a recuperar les mascotes en cas que es perdin. I és que, segons les dades recollides pel Consell de Col·legis Veterinaris, vuit de cada deu dels animals que es localitzen perduts al carrer en el conjunt del territori i que estan identificats són retornats al seu propietari.

L’AIAC, la base de dades més extensa de Catalunya, compta amb un total 1.500.000 animals inscrits. Disposa d’un servei d’atenció continuada els 365 dies l’any i està dotada dels recursos tècnics necessaris i del personal adequat per mantenir-la actualitzada i operativa a tota hora. Malgrat que en els últims anys han augmentat les adopcions i compres de mascotes, no s’han reduït els abandons, un problema agreujat pels efectes socioeconòmics de la crisi de la Covid-19.

Els animals deixen de ser considerats “coses” i ja són “éssers que senten”

Des del 5 de gener passat, els animals van deixar de considerar-se “béns immobles o coses” per reconèixer la seua naturalesa d’“éssers que senten”. L’aplicació d’aquesta nova normativa suposa que els animals domèstics no poden ser embargats, hipotecats o separats dels seus amos en cas de falta d’acord en separacions o divorcis. Es tracta de la llei 17/2021, que modifica el Codi Civil adaptant-lo a la veritable naturalesa dels animals i a les relacions que es creen entre ells i els éssers humans.

La norma contempla divorcis o separacions en les quals, després de la ruptura, ambdós membres de l’exparella desitgin continuar fent-se càrrec de la mascota. A partir d’ara, si no s’arriba a un acord previ, es garantirà la protecció de l’animal davant el sofriment que pogués suposar allunyar-lo de la seua llar i de la vida que portava fins al moment. La llei estableix els criteris a què s’han d’atenir els jutges al prendre la decisió de qui es farà càrrec de l’animal, tenint en compte l’interès dels membres de la família i el benestar de la mascota.

Contempla també el repartiment dels temps de convivència i de les càrregues associades a la cura de l’animal. A més, l’existència de maltractaments a animals o l’amenaça de causar-los per controlar o victimitzar el cònjuge o els fills, s’uneix a les causes per les quals la justícia podrà decidir no atorgar la guarda compartida de les mascotes. Amb aquesta nova llei, també s’evitaran situacions com que, en cas d’accident de trànsit, els animals tinguin la mateixa consideració que una maleta i no existeixi obligació d’atendre’ls.

La normativa es va aprovar de manera definitiva en el ple del Congrés el 2 de desembre, a partir d’una proposició de Llei del PSOE i Unides Podem. Va tirar endavant amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte el PP i Vox.