Com reduir l'alta sinistralitat de la gent gran al volant?

Pretendre reduir la sinistralitat de les persones grans al volant només amb millors reconeixements mèdics és una "ingenuïtat", segons diferents estudis que destaquen la necessitat d’abordar múltiples factors, com la complexitat dels senyals, la confusió que generen algunes vies, l’antiguitat dels seus vehicles o les seues especials dificultats per veure de nit. Així ho explica a EFE el president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària (FESVIAL), Luis Montoro, que cita diferents estudis en els que posa de manifest que ens trobem davant d’un tema "complex" on no hi ha una solució, sinó múltiples i de diferents àmbits.

El debat sobre la seguretat de la gent gran al volant s’ha reobert arran de l’accident ocorregut diumenge passat en l’A-7 a l’altura de Rotglà i Corberà (València), en el qual un conductor de 87 anys va circular en sentit contrari fins col·lidir amb un altre vehicle, i que es va saldar amb cinc morts.

L’expert assenyala que en general l’accidentalitat dels grans es produeix per una pèrdua de les capacitats psicofísiques, a la qual cosa s’afegeix "un desconeixement important de la normativa i els riscos". Montoro, catedràtic de Seguretat Viària en la Universitat de València, explica que els majors de 65 anys, juntament amb els menors de 29, són els conductors considerats de risc a tots els països, i "per quilòmetre recorregut els més grans de 65 a 70 anys tenen tantes possibilitats de tenir un accident com els d’entre 15 i 19 anys", i en el cas de la letalitat "es pot quadruplicar o quintuplicar la d’un jove".

Segons el seu parer, pensar que millorar els reconeixements solucionarà el problema "és una idea ingènua", pel que planteja les diferents arestes que fan que aquest col·lectiu d’edat tingui més accidents per a així poder abordar el problema de manera global. Les capacitats psicofísiques en els grans fan que tinguin una "reacció més lenta", tant muscular com mentalment, i "a l’hora de trepitjar el fre no ho fan amb la mateixa velocitat que un jove, així com a l’hora d’interpretar el que passa al seu entorn".

Les interseccions complexes, el trànsit complicat, les sortides i incorporacions a les vies ràpides o la conducció nocturna "els complica molt el tema: es fatiguen més, tenen pitjor coordinació de moviments i dubten més". Un estudi dirigit per Luis Montoro que va analitzar 5.000 conductors per avaluar factors elementals de la visió va constatar que un 25 % de la població té problemes visuals i "això s’aguditza" en les persones grans. Així, "els enlluernaments són molt greus, té pitjor agudesa, un camp visual més estret, problemes per percebre el que hi ha als laterals i més malalties".

A això se suma que entre el 40 i 50 % dels majors de 65 anys pren de mitjana cinc fàrmacs al dia i el 60 % s’automedica. Molts d’aquests fàrmacs no són compatibles amb la conducció -i en alguns no s’especifica per no estar estudiats el seu impacte-, una cosa que no es té en compte.