La Generalitat llançarà a la tardor un segon nanosatèl·lit per lluitar contra el canvi climàtic

Quan encara no s'ha complert un any del llançament de l'Enxaneta –22 de març del 2021–, el primer nanosatèl·lit català, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha anunciat el llançament d'un segon nanosatèl·lit. Serà aquesta tardor i servirà per lluitar contra el canvi climàtic. El cost de tot el projecte serà d'1,7 milions d'euros mentre que l'Enxaneta va costar 574.000 euros.

Puigneró ha fet aquest anunci a Tremp (Pallars Jussà), on s’han presentat els resultats del primer cas d’ús en entorn real obtinguts per l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit que el Govern va posar en òrbita, el març de 2021, amb la missió de desplegar serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses (IoT) per permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català.

Durant la presentació, que ha comptat també amb les intervencions de Jaume Massó, director de l’ICGC; Ignasi Ribas, director de l’IEEC; Sergi Figuerola, CTIO d’i2CAT; i Jaume Sanpera, CEO i cofundador de Sateliot, s’ha fet balanç del primer any de l’Enxaneta a l’espai, s’ha explicat el cas d’ús que fa al Pallars Jussà per mesurar diferents paràmetres físics del sòl, i s’han avançat les pròximes proves pilot lligades a la missió de l’Enxaneta que es duran a terme.

Primer cas d’ús, al Pallars Jussà

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d’una xarxa d’estacions de mesura de paràmetres físics del sòl que registren contínuament dades de temperatura i humitat del sòl on s’ubica cada estació i de paràmetres ambientals com ara pluviometria, temperatura i humitat relativa de l’aire, així com de la radiació solar. Els principals elements que formen una estació d’aquest tipus són 4 sensors multi-paramètrics soterrats a 5, 20, 50 i 100 cm de profunditat.

El projecte va començar a la Conca de Tremp en terrenys de cultiu de vinya i s’ha estès a altres conreus d’aquest tipus al Pirineu i Prepirineu, atès que el canvi climàtic està obligant a moure les vinyes a cotes més altes. Això implica ubicar les estacions en indrets on l’orografia del terreny és més complicada i, per tant, on també és més difícil trobar cobertura de xarxes terrestres de telefonia mòbil. És aquí on la cobertura aportada des de l’Enxaneta és clau per poder instal·lar aquestes estacions i posar-les en funcionament.

La finalitat d’aquesta xarxa d’estacions és analitzar com varien els paràmetres físics del sòl al llarg dels anys i poder utilitzar les dades per determinar-ne el règim climàtic; establir relacions entre les dades climàtiques i la humitat dels sòls per donar suport als agricultors; o per a estudis mediambientals sobre canvi climàtic i estudis hidrològics.

Les dades dels sensors són enviades a l’Enxaneta per mitjà de dispositius de connexió satel·litària dissenyats per la Fundació i2CAT, que també ha contribuït, cooperant amb Sateliot i Alén Space, en la implantació dels protocols de comunicació entre sensors i nanosatèl·lit. Aquests mòdems permeten l’enviament a l’Enxaneta de dades provinents de sensors IoT com els de l’ICGC.

Amb l’objectiu de demostrar que la connexió d’aquests mòdems amb l’Enxaneta és possible i poder comparar les dades rebudes des de l’Enxaneta amb les dades rebudes a través de la connexió habitual per 4G, el primer mòdem s’ha instal·lat al Camí de Nerets, a Tremp, i s’hi estan rebent dades dels sensors soterrats a 5, 20 i 50 cm de profunditat des de desembre. A partir d’avui, les dades obtingudes gràcies a l’Enxaneta es podran consultar públicament a través del visor web que proporciona l’ICGC. Posteriorment, s’analitzaran noves ubicacions, especialment en llocs sense cobertura, per anar ampliant les estacions connectades a través de l’Enxaneta.

Aquest és el primer cas d’ús, però properament se’n duran a terme de nous que ja s’estan treballant amb el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i altres departaments com el d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el d’Interior, i que s’aniran desplegant al llarg d’aquest 2022. Aquests nous casos d’ús s’aplicaran a diversos àmbits com ara l’agrícola i el ramader, el forestal i climàtic, les emergències, la seguretat viària i la gestió territorial.