Per què es mengen cristines per Sant Blai?

La diada de Sant Blai, el 3 de febrer, és una de les grans celebracions del cicle hivernal. Moltes poblacions celebraven antigament aquest dia la seva festa major i són força els costums vinculats a la jornada, el més conegut, la benedicció d'aliments diversos (pans, pastissos, pomes, coques, etc) i a Lleida, les populars cristines.

Segons la creença popular, els aliments beneïts protegeixen contra el mal de coll. Aquesta tradició procedeix d'un dels miracles de Sant Blai, que segons sembla va salvar la vida d’un nen que s’havia escanyat amb una espina de peix i que la seua mare ja li va portar mort mentre conduïen el sant al martiri; per això és considerat l’advocat del mal de coll. 

Per aquest motiu, cada 3 de febrer moltes poblacions tenen el costum de beneir els aliments, i en especial els dolços a les parròquies. Es considerava que els aliments beneïts aquest dia tenien propietats curatives per a les persones —mal de gola— i els animals, per això antigament fins i tot es portaven a beneir les garrofes que es donaven al bestiar. 

Així ho recull el Calendari Folclòric d’Urgell de Valeri Serra i Boldú: "es costum en aquest dia mejar beneit, es dir, menjar raims, panses, aurelletes, pa, pomes i ametlles qe’s beneixen del tot solemnialment, despres de la missa, tenint destapades les cistelles o paneres aon se guarden los fruits, i encenent les candeles repartides en la festivitat de ahir (la Candelera). Los pagesos, ademés que per a les persones, preguen per les bèsties, i aixis en la benedicció dels fruits, l’hi porten un cabacet d’ordi.”

A les terres de Ponent, és tradició consagrar les típiques Cristines, dolços farcits de nata, crema o trufa. El Gremi de Forners de les Terres de Lleida confia vendre enguany més de 25.000 cristines de Sant Blai, una xifra similar a la de l'any 2019.