El càncer provoca una despesa de 10.000 euros que moltes famílies no poden assumir

El càncer provoca una despesa al 41 per cent de les famílies superior a 10.000 euros, entre costos directes i indirectes, i gairebé 30.000 persones diagnosticades tenen una situació de vulnerabilitat laboral que els impedeix assumir aquestes despeses, segons un informe de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. El dia mundial contra aquesta malaltia, l’entitat presenta les conclusions de l’informe "Iguals" que indaga en les diferències socials que existeixen a l’hora d’enfrontar-se al càncer, un estudi que es presenta en un acte al qual assistirà la reina.

Les seues conclusions són que el codi postal afecta més que el genètic, la targeta de crèdit repercuteix més que la sanitària a l’hora de fer front al càncer i que tampoc no és el mateix quin tipus de tumor es té: és necessari investigar més aquells amb la supervivència baixa o estancada. El nivell socioeconòmic és un factor de desigualtat en el càncer i afecta en especial als pacients que estan a l’atur, són autònoms o cobren menys que el Salari Mínim Interprofesional, una situació que viuen el doble de dones que d’homes.

Des de la perspectiva del tipus de càncer, a Espanya cada any 100.000 persones són diagnosticades amb tumors la supervivència dels quals és baixa o està estancada, per la qual cosa no tenen les mateixes oportunitats de superar el càncer. I hi ha també desigualtats que tenen a veure amb l’accés a entorns saludables, al diagnòstic precoç, a tractaments com l’atenció psicològica i les cures pal·liatives i a la investigació.

Els estudis indiquen que prop del 50 % dels pacients presenten malestar emocional i el 30 % necessiten atenció psicològica especialitzada, com a bona part de les famílies. En canvi, el 48% dels hospitals no disposa de personal propi que realitzi atenció psicològica en càncer i en un 52 % dels casos n’hi ha però és insuficient. Avui dia, set comunitats no han aconseguit que tota la seua població de risc (50 a 69 anys) tingui accés a un programa de garbellament colorectal, i més d’un terç continua sense actuar per regular els espais sense fum, al que estan exposats gairebé la meitat dels menors de 12 anys. Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó, Navarra i Cantàbria no han impulsat iniciatives en aquesta línia malgrat que el tabac és responsable de fins un 33 % de càncers a nivell mundial, i de fins el 22 % de les morts.

Respecte a cures pal·liatives, Espanya és a la cua de les ràtios recomanades amb 0,6 unitats per cada 100.000 habitants, quan per a una adequada atenció es necessiten 2 unitats per cada 100.000 habitants, una de domiciliària i una altra d’hospitalària. Els pacients de La Rioja i les Illes Canàries s’emporten la pitjor part: per sota de 0,32 i 0,40 unitats. Per a l’associació, la investigació és clau per augmentar la supervivència perquè impulsar-la i garantir l’accés dels pacients als resultats és una prioritat per a l’Associació, que aspira a assolir el 70 % de supervivència mitjana per a l’any 2030.

L’associació estima en 285.530 el nombre de casos nous de càncer diagnosticats a Espanya l’any 2021. Això significa que de cada 100.000 persones residint a Espanya, més de 600 ha estat patit càncer només el 2021. El càlcul indica que l’any passat 109.589 persones van morir per càncer a Espanya l’any 2021. La taxa de mortalitat bruta va ser 231 defuncions per càncer per 100.000 habitants. Segons l’informe, es calcula que 48.508 persones diagnosticades de càncer cada any viuen soles. A ells, se sumen 69.032 nous diagnòstics en parelles majors de 65 anys.

En les últimes dècades ha crescut el nombre absolut de càncers diagnosticats a Espanya com a conseqüència de l’envelliment de la població, l’exposició a factors de risc i l’augment de la detecció precoç, que en els últims anys s’ha alentit.