És el final de les cançons en anglès?

Rauw Alejandro, Bad Bunny, Bizarrap, Duki, Jhay Cortez, Myke Towers, Maluma... no canten en anglès i tampoc no són ídols al món anglosaxó. Però del que no hi ha dubtes és que les seues cançons lideren les reproduccions en les plataformes musicals de Spotify i YouTube a nivell global. Ningú no hauria imaginat això 30 anys enrere, quan l’anglès era l’idioma dominant. Ara, en l’era digital, ens trobem que el panorama està canviat i que la música llatina cada vegada és més comuna. Per tant, podríem dir que l’anglès està en declivi.

Per arribar a tal conclusió, The Economist ha realitzat una investigació de l’evolució dels gustos musicals a tot el món. Concretament, van analitzar les 100 cançons més escoltades a 70 països segons Spotify. Examinant 13.000 èxits en 70 idiomes juntament amb altres dades com el gènere, idioma líric i nacionalitat de l’artista, van buscar agrupar països segons similitud musical. En aquests 320.000 registres, van fer servir una anàlisi per avaluar el grau de parentiu musical entre països i després un algoritme (k-means) per agrupar-los. Van sorgir tres grans grups: un contingent en el qual l’anglès és dominant; un ecosistema de parla hispana; i un tercer que majoritàriament gaudeix de cançons locals en diversos idiomes. Però sobretot, va sorgir una tendència palpable: l’hegemonia de l’anglès està en declivi.

Dins del grup espanyol, l’anglès va perdre terreny ràpidament; del 25% dels èxits al 14%, a mesura que artistes natius com Bad Bunny i Rauw Alejandro van adquirir ascendència internacional.

Davant d’aquest panorama, quin país regnarà en el futur? Una bona aposta seria la Índia. Els artistes indis n’ocupen quatre dels cinc primers posats en la llista d’artistes més reproduïts de YouTube. Així com els artistes i productors hispans han estat acollits per la indústria del pop/hip-hop dels EUA, mentre guanyaven la confiança comercial per parlar, rapejar i cantar en les seues llengües natives, alguns ara esperen que els músics indis aviat obtinguin les claus del món global.

Deixant de banda la música espanyola i índia, sense esmentar l’ascens mundial de les estrelles xineses (Kris Wu) i BTS, a més de la creixent inversió de la indústria de la música a l’Àfrica, hi ha una altra evidència més granular que el pop en anglès està tenint dificultats per dominar el món. L’ascens del hip-hop no ha estat només un fenomen nord-americà. Països com França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos han vist un augment notable en el nombre de rapers en l’idioma local, i les seues llistes d’èxits a nivell nacional ho han notat.