La Covid continua ocultant el càncer

L’efecte clarament nociu que va tenir la pandèmia en la detecció i el tractament del càncer durant el 2020 no ha acabat de desaparèixer el 2021. La detecció de tumors a Catalunya l’any passat va seguir per sota dels nivells prepandèmics del 2019. Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer, el departament de Salut va publicar que el 2021 es van diagnosticar a Catalunya 32.967 nous casos de càncer, un 2,6% menys que els detectats el 2019.

Tot i així, la realitat podria ser encara més preocupant ja que l’Associació Espanyola contra el Càncer va augmentar la xifra fins als 45.147 nous casos, 2.658 dels quals a Lleida. Segons les dades facilitades per Salut, els nous casos del càncer de còlon, recte i anus, majoritaris entre la població catalana el 2021, van ser 4.757, un 5% menys que el 2019, mentre que pel que fa al càncer de mama, el tumor més freqüent en dones, el nombre de nous diagnòstics va ser un 3,7% inferior, 4.960 casos. Quant a l’atenció oncològica tant en hospitals com en consultes externes i hospitals de dia, l’any passat es va recuperar l’activitat oncològica amb un total de 66.583 primeres visites en hospitals i 411.000 en consultes externes, i es va registrar un augment superior al 500 per cent de visites oncològiques telemàtiques.

Per la seua part, l’Associació Contra el Càncer de Lleida va instal·lar ahir una taula informativa a la plaça Ricard Viñes per donar a conèixer la seua campanya Iguals?, en la qual denuncia les desigualtats relacionades amb l’accés a entorns saludables, el diagnòstic precoç i les cures pal·liatives. Segons va explicar a SEGRE la gerent d’AECC Lleida, Eva Figuera, a les comarques lleidatanes “el codi postal afecta més que el codi genètic per enfrontar-se al càncer”. “És necessari que donem visibilitat a aquest problema territorial que pateix la nostra província i del qual no tothom és conscient i intentar traslladar-lo a les institucions per reflexionar sobre la necessitat d’aplicar els ajuts d’una forma personalitzada en funció de la necessitat i la situació personal de cada pacient”, va afegir Figuera.

Un de cada cinc pacients, tractat tard

Al cap de dos anys patint anèmia, el marit de la Mari Carmen de Arcos, de Lleida, va ser diagnosticat de leucèmia en unes anàlisis rutinàries. El 7 de desembre del 2020 va ser ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron amb l’avís que si no rebia un trasplantament de medul·la no podria salvar la vida. “Vam estar vivint a Barcelona durant quatre mesos.

Fins al seu ingrés, el meu marit treballava a mitja jornada i jo rebo una pensió, per la qual cosa la nostra situació no ens permetia pagar l’allotjament. La Fundació Josep Carreras i l’Associació Contra el Càncer van assumir les despeses del lloguer i de desplaçaments”, va explicar a SEGRE De Arcos. A més del feble estat de salut del seu marit, la situació de pandèmia va obligar a extremar les mesures de seguretat, per la qual cosa mentre va estar ingressat el contacte va ser, únicament, a través de videotrucades.

“Vam viure moments molt complicats psicològicament i des de l’associació em van ajudar molt amb teràpia. Les institucions públiques haurien de destinar més ajuts a pacients i les famílies, no triem tenir la malaltia però volem poder-la combatre”, va assenyalar.

Dissenyen nanocàpsules contra el càncer

Un de cada cinc pacients de càncer a Europa no ha rebut a temps el tractament que necessitava a causa de la Covid-19.

Això és el que apunta un informe elaborat per la comissió especial de Lluita contra el Càncer de l’Eurocambra, que subratlla que durant els primers sis mesos de pandèmia es van deixar de fer 100 milions de proves de detecció de càncer a Europa, un fet que es va traduir en un milió de casos sense diagnosticar.