Oriol Canela-Xandri: «Ara podrem analitzar milers de registres genètics en minuts»

Quins han estat els seus avenços pel que fa a l’anàlisi de dades genètiques? Vaig arribar a Edimburg fa uns vuit anys, per treballar a la universitat en l’anàlisi de dades genètiques. El gran problema és que hi ha una quantitat ingent d’aquestes dades. Per fer-nos una idea, s’estima que cada set mesos es dobla el nombre de dades genètiques que es recopilen al món. Per això, s’estima que un investigador normalment inverteix prop d’un 80-90 per cent del seu temps a aconseguir els registres que necessita per estudiar-los, filtrar-los, preparar-los.. i només passa un 10-20 per cent extraient-ne informació útil. El nostre objectiu és revertir aquesta situació.

Després d’anys de treball, hem aconseguit crear una eina que és capaç d’analitzar milions de registres genòmics en qüestió de minuts, de forma fàcil i interactiva. El desenvolupament d’aquesta tecnologia ha derivat en la creació de l’empresa Omecu, des d’on estem treballant en totes les capacitats comercials i millorant la interfície d’usuari. Ara el següent pas és trobar inversors per ampliar l’equip i obrir-nos al mercat entre sis a dotze mesos vista.

La nostra gran ambició seria crear un centre de dades internacional en el qual qualsevol persona o empresa del món pugui obtenir informació útil d’aquestes dades sense necessitat de veure-les, ja que solen tenir restriccions polítiques, legals o econòmiques.

Quins beneficis aporta a la investigació científica aquest gran centre de dades? Per exemple, podria accelerar el desenvolupament de nous fàrmacs i tractaments. Són molts els camps interessats a explorar aquestes anàlisis. En el cas de les farmacèutiques, estimen que poden incrementar entre dos i tres vegades les probabilitats que els seus medicaments arribin a la fase final dels assajos clínics, la qual cosa reduiria el cost de producció de nous fàrmacs. En el cas de la Covid-19, per exemple, tenim un científic a Edimburg que està explorant aquestes dades per intentar preveure la probabilitat que un pacient acabi greu a l’UCI i quina medicació seria més adequada en funció de cada cas. Aquestes serien aplicacions més pràctiques, encara que també hi hauria una part de ciència bàsica en el camp de la biologia per entendre el funcionament dels gens o que variants genètiques poden fer que una persona desenvolupi una malaltia.

Quin ha estat el seu recorregut i com va arribar a treballar com a investigador de l’Institut Roslin de la Universitat d’Edimburg? Vaig estudiar Física a Barcelona, encara que sempre he tingut una gran afinitat amb tot allò relacionat amb els ordinadors i l’electrònica. Em vaig doctorar en biofísica i més tard vaig començar a interessar-me per l’anàlisi de dades genètiques, un camp que també estava relacionat amb tot aquest món de la computació. Per circumstàncies personals i professionals, vam decidir al costat de la meua parella buscar noves oportunitats laborals a l’estranger. Vaig trobar una oferta de treball a la universitat d’Edimburg i, encara que la previsió inicial era quedar-nos un termini de tres anys, les coses van anar bé i aquí seguim.

L’escassetat de beques i la seua reduïda dotació a Espanya continuen abocant els joves investigadors a anar-se’n a altres països, com vostè. Sí. Traslladar-me a Escòcia suposava un salt qualitatiu en la meua carrera perquè aquí s’inverteix molt més en investigació. Hi ha més facilitats per accedir als recursos i, a nivell personal, també sents que el teu treball està més valorat. A Espanya anava encadenant contractes de curt termini i això em generava molta inseguretat. A més, a Escòcia he comprovat que no hi ha tantes traves burocràtiques i econòmiques per crear la teua pròpia empresa, cosa que a Espanya ja havia intentat i va ser bastant frustrant.