Descrita una nova espècie de dinosaure a partir de restes d'un jaciment del Pallars Jussà

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (Unizar) i la Universidade Nova de Lisboa (UNL) han descrit una nova espècie de dinosaure que va viure al Pirineu fa 70,5 milions d’anys. En un comunicat aquest dilluns, l’ICP ha detallat que el titanosaure 'Abditosaurus kuehnei' s’ha pogut descriure en una publicació a 'Nature Ecology & Evolution' a partir de restes del jaciment Orcau-1, al Pallars Jussà, a Lleida.

Es tracta de l’esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors descobert fins ara a Europa, i les seues dimensions –gairebé 18 metres de llarg i 14 tones– el converteixen en l’espècie de dinosaure més gran del domini iberoarmoricano (regió que agrupa la Península Ibèrica i el sud de França).

Els investigadors no esperaven trobar una nova espècie de tal mida per l’efecte de la insularitat durant el Cretaci superior (fa entre 83 i 66 milions d’anys), període en què Europa era un extens arxipèlag de desenes d’illes, el que provoca que la fauna tendeix a ser petita o fins i tot nana a causa del poc aliment. "És un fenomen recurrent en la història de la vida a la Terra i tenim molts exemples en el registre fòssil. Per això ens van sorprendre les grans dimensions d’aquest espècimen", ha explicat l’investigador Bernat Vila.

Diverses restes fòssils d’Abditosaurus kuehnei  al jaciment d’Orcau-1 (a),  del procés d’excavació (b i c) i del coll un cop preparat (d) / Imatge: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

.

MIGRACIONS

L’article científic que ha descrit la nova espècie assegura que pertany a un grup de titanosaures saltasaurins procedent d’Amèrica del Sud i l’Àfrica, postulant que va arribar a l’illa iberoarmoricana aprofitant un descens global del nivell del mar. El coautor de l’article Albert Sellés ha explicat que en el mateix jaciment s’han trobat closques d’ou d’espècies del continent més meridional, Gondwana: "Hi ha altres evidències que donen suport a la hipòtesi de la migració".

FUTUR MUSEU

Les 53 restes trobades són diverses vèrtebres, costelles del tronc, ossos de les extremitats i les cintures pelvianes i escapulars, destacant un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes de fusionades entre si. El director del MCD Àngel Galobart ha anunciat que els fòssils es podran contemplar al museu, que s’inaugurarà durant el primer trimestre de 2022, i ha celebrat el descobriment: "Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets".

El jaciment s’excava des de 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Kühne va trobar les primeres restes –l’'Abditosaurus kuehnei' s’ha nomenat en el seu honor–; el 1986 es van fer més extraccions però va tornar a quedar en l’oblit" i el 2012 l’ICP va reprendre els treballs de forma sistemàtica.