Un avenç científic permet als paraplègics caminar i practicar esports

Tres persones amb una lesió completa de l’espina dorsal i van quedar paraplègiques poden caminar ara gràcies a un implant que estimula la zona de la medul·la espinal que controla els músculs del tronc i les cames, que funciona a partir d’una aplicació que incorpora la intel·ligència artificial.

Aquesta tècnica, que utilitza "paletes d’elèctrodes" dissenyades específicament per a lesions de medul·la, ha estat desenvolupada per un equip suís d’investigadors, que forma part d’un assaig clínic encara en curs i que demostra que els tractaments d’estimulació especialment dissenyats per a cada pacient, en lloc d’altres de més generals, resulten en "una eficàcia superior i activitats motrius més diverses" fins i tot en les lesions medul·lars més greus.

Segons publica aquest dilluns la revista Nature Medicine, Grégoire Courtine i Jocelyne Bloch, responsables de l’experiment, constaten que l’estimulació elèctrica de la medul·la espinal és actualment una opció terapèutica prometedora per restaurar la funció motriu en persones amb lesió medul·lar.

Però apunten que, fins ara, s’han fet servir sobretot teràpies d’estímul elèctric continu mitjançant l’ús de neurotecnologies "adaptades", que van ser dissenyades originalment per tractar el dolor.

Des de la Escuela Federal Politécnica de Lausana (EPFL), que forma part de la plataforma en la qual s’ha aconseguit aquest avanç científic, el neurocientífic Grégoire Courtine va dir que els nous implants tous que van col·locar sota les vèrtebres en contacte amb la medul·la espinal "són capaços de modular les neurones que regulen l’activitat de grups musculars precisos".

"D’aquesta manera -va afegir- podem activar la medul·la com ho faria naturalment el cervell per estar dempeus, caminar, fer bicicleta o nadar".

Courtine i Bloch van dissenyar, juntament amb els seus equips, una nova paleta d’elèctrodes que arriba a tots els nervis associats amb els moviments de les cames i el tronc, que van provar en tres voluntaris homes d’entre 29 i 41 anys.

L’equip va combinar a més aquesta tecnologia amb "un marc computacional personalitzat, que va permetre posicionar amb precisió la paleta d’elèctrodes per a cadascun dels pacients i personalitzar els programes d’estimulació de l’activitat," expliquen.

Un "enfocament optimitzat" d’estimulació de la medul·la espinal va permetre restaurar un sol dia la capacitat de caminar de manera independent i altres activitats motrius, com pedalar i nadar, en els tres pacients, que tenen paràlisi completa a les cames.

En aquesta ocasió, la clau ha estat "inserir un implant més llarg i ample, amb elèctrodes col·locats de manera a fer-los correspondre de forma precisa amb les arrels nervioses de la medul·la espinal que ens permeten accedir a les neurones que controlen els músculs", va explicar Bloch, en una conferència de premsa en la qual va mostrar el mètode i els resultats obtinguts.

Un dels primers en rebre aquest implant va ser el pacient Michel Roccati, un italià que fa quatre anys va tenir un accident de moto i va quedar completament paraplègic, però que ara pot aixecar-se i caminar amb un caminador en el qual té inserits dos petits controls remots.

Una tauleta envia les ordres d’estimulació a un marcapàs situat a l’abdomen de Michel i des del qual es transmeten els estímuls a l’implant medul·lar perquè Michel s’aixequi.

En un vídeo facilitat per l’EPFL es veu el pacient mostrant com funciona aquest sistema: una pressió sobre el botó del costat dret del seu caminador més la seua voluntat d’activar els seus músculs fan possible que la seua cama esquerra es flexioni i després es posi uns centímetres més endavant. En activar el botó de l’esquerra és la cama dreta la que al seu torn fa un pas i així comença a caminar. Aquest sistema també li ha permès pujar i baixar escales.

"L’utilitzo diàriament durant un parell d’hores per caminar fora i també a casa meua, així que ara és part de la meua vida de cada dia", va relatar en la mateixa conferència de premsa Michel, qui va dir que el seu pròxim objectiu, que espera assolir d’aquí a pocs mesos, és caminar un quilòmetre a Lausana, ciutat en la qual viu.

En la sessió de preguntes i respostes de la conferència de premsa (organitzada per la revista Nature, que publica avui aquest  avanç científic), Bloch va explicar que les intervencions als pacients que van participar en la investigació es va fer almenys un any després de patida la lesió, període en què es considera que la seua situació és estable i s’ha assolit un màxim en la recuperació.

Amb les dades recollides es creu que com més aviat s’utilitza aquesta tecnologia després de la lesió millors resultats poden obtenir-se, va dir la cirurgiana dels Hospitals Universitaris de Lausana.

Així mateix, va comentar que l’edat té una influència en el resultat després de rebut l’implant: "De manera general un pacient més jove està en millors condicions i també està més motivat, però hem vist pacients de cinquanta anys que han respost bé, així que l’edat és un factor que influeix, però no exclou."

Michel, el pacient que va estar d’acord a oferir el seu testimoni, va confirmar que amb la utilització d’aquesta tecnologia és capaç de sentir la contracció de músculs específics de les cames i l’abdomen quan rep l’estimulació.