Així era el dinosaure més gran d'Europa

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont de Sabadell, el Museu de la Conca Dellà, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat Nova de Lisboa han descrit la nova espècie de dinosaure Abditosaurus kuehnei a partir de les restes fòssils trobades l’any 2014 en un jaciment d’Orcau, al Pallars Jussà, de 70,5 milions d’anys. Es tracta de l’esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors gegants descobert fins ara a Europa. Ahir es va publicar el resultat de la investigació a la revista especialitzada Nature Ecology & Evolution i la previsió és que les restes es puguin exposar al renovat i ampliat Museu de la Conca Dellà, a punt de reobrir després de gairebé dos anys d’obres.

Les seues dimensions, de gairebé 18 metres de llarg i un pes d’unes 14 tones, el converteixen en l’espècie de dinosaure més gran del domini iberoamericà, l’antiga regió que actualment agrupa Iberia i el sud de França. “Els titanosaures que solem trobar al Cretaci superior d’Europa tendeixen a ser petits o de mida mitjana com a conseqüència d’haver evolucionat en condicions d’insularitat”, va explicar Bernat Vila, paleontòleg de l’ICP. Les restes consisteixen en diverses vèrtebres i costelles del tronc i ossos de les extremitats i les cintures pelvianes i escapulars, però destaca especialment un fragment semiarticulat del coll format per dotze vèrtebres cervicals.

“Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets”, va afirmar Àngel Galobart, investigador de l’ICP i director del Museu de la Conca Dellà. En les diferents campanyes d’excavació, de les quals ha donat compte SEGRE, s’han pogut recuperar fins a un total de 53 restes de l’esquelet. “Els fòssils es podran contemplar al nou Museu de la Conca Dellà, que està previst que s’inauguri durant el primer trimestre d’aquest any”, va afegir.

Tot apunta que aquest animal hauria migrat des de Sud-amèrica o l’Àfrica, i el seu estat fa que sigui una troballa “excepcional”. La història de la investigació es remunta a l’any 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Kühne va excavar les seues primeres restes i les va enviar a Madrid. Fins a l’any 1986 no es van extreure algunes restes més, però una gran tempesta va cancel·lar els treballs. El jaciment va tornar a quedar en l’oblit fins que, el 2012, l’ICP va reprendre les excavacions.