Això és el que valen els mòbils antics que tenim abandonats a casa

A les lcases de l'Estat hi ha 45,4 milions de telèfons mòbils que han quedat obsolets i ni s’utilitzen ni es reciclen, amb un valor en contingut metàl·lic que supera els 135 milions d’euros (or, plata, platí, pal·ladi, cobri...), segons dades de 2020. Així ho indica l’informe Reciclaje de metales, la alternativa a la minería, finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i elaborat per Ecologistes en Acció.

Aquest document ressalta l’augment creixent de la producció i consum de metalls acumulats en estoc en aquests aparells alhora que denuncia que l’escàs nivell de reciclatge fa que al final els metalls acabin incinerats o enterrats en abocadors; o fins i tot que romanguin dins dels telèfons o altres equips i aparells guardats a casa.

L’estudi afirma que amb el reciclatge de metalls es poden cobrir àmpliament les necessitats per dur a terme la transició ecològica, tant per al desplegament de les renovables (fabricació d’aerogeneradors i plantes fotovoltaiques) com per a la mobilitat elèctrica. Així ho indica l’informe, en el càlcul del qual es va tenir en compte les previsions de la planificació energètica del Govern fins al 2030 com els materials disponibles en tres fonts de consum: estocs de bateries, vehicles fora d’ús i aparells elèctrics i electrònics.

L’estoc de coure en els aparells i equips de consum permetria satisfer 58 vegades la demanda d’aquest mineral per a renovables i mobilitat elèctrica. De la mateixa manera, amb aquesta mineria urbana es podria aconseguir el 137% d’or, el 63% del níquel i el 7,2% de la plata demandada per a aquestes finalitats|finals. “L’or es troba al telèfon mòbil intel·ligent en concentracions 100 vegades superiors al que es troba a les mines de més alta qualitat”, diu Joám Evans. Els equips en estoc permetrien, així mateix, captar el 61% del neodimi (utilitzat per fabricar imants, vehicles elèctrics i turbines eòliques), el 8,7% de l’indi, el 8,3% de cobalt, el 2,7% del liti.

Les pràctiques extractivistas provoquen costos ambientals que no són inclosos en els preus del metall al mercat; en canvi, el material reciclat (que evita perjudicis ambientals) porta aparellats beneficis no valorats en els seus preus.