Els dinosaures també es posaven malalts

Les restes fòssils d’un jove diplodocus trobades als Estats Units podria proporcionar les primeres evidències d’una infecció respiratòria única en els dinosaures, segons un estudi publicat aquest dijous per la revista especialitzada Scientific Reports.

L’espècimen, un gran dinosaure herbívor de coll llarg, va ser trobat al sud-oest de Montana, data del juràssic tardà, fa uns 150 milions d’anys, i va ser anomenat Dolly pels científics.

Cary Woodruff, paleontólogoa del Museu de Dinosaures Great Plains de Malta, i altres companys de diversos països van examinar tres vèrtebres cervicals de Dolly i van identificar unes protuberàncies provocades per sacs d’aire mai abans vistes en un dinosaure i que probablement es van formar a causa d’una infecció respiratòria.

Els científics sospiten que el dinosaure va patir tos, febre, dificultat per respirar, pèrdua de pes i altres símptomes propis de malalties respiratòries com la grip o la pneumònia.

"Atesos els símptomes probables que va patir aquest animal, en sostenir aquests ossos infectats a les teues mans, no pots evitar sentir llàstima per Dolly", va declarar Woodruff a la revista. "Es va sentir tan malament com tots nosaltres quan estem malalts", va afegir.

Segons els estudis preliminars de l’equip de paleontòlegs i veterinaris, la infecció respiratòria es va propagar per les vèrtebres del coll a través dels alvèols, la qual cosa va provocar una deformació d’aquests ossos.

Sospiten que es va tractar d’una infecció similar a l’aspergil·losi, una malaltia provocada per fongs que sol afectar les aus i els rèptils, i especulen que podria haver estat la causa de la primerenca mort de Dolly.