El canvi climàtic està avançant la primavera

La falta de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord perquè amb menor nuvolositat, les temperatures de dia i de nit tenen més contrast, hi ha més radiació solar i més gelades, factors que fan que les plantes es confonguin i considerin que la primavera ha arribat. Així ho confirma un estudi que publica avui la revista 'Nature Climate Change' i que han liderat els investigadors Jian Wang, de la Ohio State University dels EUA, i Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF de Barcelona, que ha confirmat que la falta de pluges que es preveu aquest segle pot fer avançar la primavera entre 1,2 i 2,2 dies per dècada.

La ciència ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica, però fins ara es creia que els hiverns suaus provocats per l’escalfament global eren la causa principal. Tanmateix, aquest nou treball aporta que la falta de pluja també provoca que les plantes brotin abans de temps a l’hemisferi nord, on les pluges han disminuït la seua freqüència en els últims trenta anys i ha afectat el calendari natural de les plantes. La investigació relaciona per primera vegada la falta de pluja i el despertar prematur de la naturalesa, concretament preveu un avenç addicional de la primavera biològica d’entre 1,2 i 2,2 dies per dècada com a conseqüència només de la minva en la freqüència de les pluges prevista per a aquest segle.

"Menys precipitació significa menys nuvolositat, la qual cosa dona més hores de sol, temperatures més altes al migdia, i nits més fredes que avancen l’acumulació de fred requerida perquè brotin les fulles. El còctel de condicions confon a les plantes i les fa brollar abans", ha explicat Peñuelas. "Aquest hivern estem vivint una situació paradigmàtica per entendre els resultats d’aquest article. No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident", ha afegit l’investigador del CREAF.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mesurar els fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten comencen la fotosíntesi i canvien els fluxos de carboni, van registrar 'in situ' la sortida de les fulles i van comprovar a gran escala amb imatges de satèl·lit els canvis en la verdor de la vegetació.

L’explicació de Peñuelas és la següent: "Si els hiverns cada vegada tenen menys pluges, això significa que hi ha menys núvols. El cel clar dona contrastos forts de temperatura entre el dia i la nit, i la temperatura de dia també puja molt més amunt". "De la mateixa forma, sense el filtre de la nuvolositat les plantes reben radiació solar durant moltes més hores. De nit, a la inversa, l’ambient es refreda ràpidament i glaça fàcilment. Tot això confon a les plantes perquè ho perceben com els senyals típics que la primavera ja ha arribat: acumulen abans les hores de fred i de radiació que necessiten i, juntament amb els contrastos de temperatura típics de la primavera, desperten de la dormició hivernal abans d’hora", resumeix el científic.

A més, segons Peñuelas, "si les plantes broten abans, comencen abans a fer la fotosíntesi i això afecta els cicles de carboni de tot el món. Saber que el descens en la freqüència de pluges també afecta aquest ritme natural és un coneixement clau a tenir en compte en les prediccions de canvi climàtic".

El CREAF i el Servei Meteorològic de Catalunya van llançar l’any 2021 la iniciativa FenoTwin amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) per elaborar mapes per veure com canvia la naturalesa a cada estació unint el treball de satèl·lits i de la ciutadania. Els investigadors han fet avui una crida perquè totes les persones que ho desitgin col·laborin en aquest projecte enviant al correu iNaturalist.org/projects/ritmenatura evidències que la primavera s’està avançat a tot arreu, quines espècies floreixen abans, si arriben orenetes o altres canvis en els cicles biològics.