Bèlgica acorda la setmana laboral de 4 dies
El Govern belga va arribar aquest dimarts a un acord per a la reforma del mercat laboral que inclou la possibilitat de concentrar la setmana de treball|feina en quatre dies o flexibilitzar els horaris per “donar més llibertat als treballadors”, va dir el primer ministre belga, Alexander De Croo. Aquest acord persegueix l’objectiu de flexibilitzar el mercat de treball perquè Bèlgica arribi a una taxa d’ocupació del 80 % d’aquí a 2030.
De Croo va explicar en una roda de premsa que han tingut en compte les lliçons apreses durant la pandèmia, en què el teletreball ha estat obligatori o ha estat fortament recomanat i ha portat els empleats a noves situacions de conciliació.
El vice-primer ministre i titular d’Economia i Ocupació, el socialista francòfon Pierre-Yves Dermagne, va indicar en el seu perfil a Twitter que el pacte conté “avenços|avanços concrets per a tots els treballadors”. En concret, va assenyalar que es reforça el dret a la formació, es protegeix millor als treballadors de plataformes digitals (com Uber), es donen més garanties per conciliar la vida professional i familiar i s’impulsa l’ocupació|ús.
Una de les principals mesures que contempla|preveu l’acord és que els treballadors puguin triar la possibilitat de concentrar el seu horari laboral en quatre dies a la setmana, de manera que podrien disfrutar al cinquè d’una jornada lliure. Els empleats podran optar també per un règim setmanal variable, treballant més hores una setmana i tenint més temps lliure la següent. En ambdós casos, és l’empleat el que ha de sol·licitar aquestes fórmules de treball. A més, els treballadors amb horaris variables hauran de conèixer el seu horari almenys set dies abans.
D’altra banda, el pacte preveu facilitar a les empreses de comerç electrònic l'ocupació vespertina (entre les 20.00 hores i la mitjanit), per protegir millor els treballadors de plataformes com Uber o Deliveroo.
Un altre aspecte de l’acord és l’extensió del dret a la desconnexió fora de l’horari laboral, de manera que els empleats no rebin “cap pressió per respondre a missatges o correus electrònics”.