SEGRE

SALUT CIÈNCIA

Primers passos per determinar l'edat pulmonar amb el mòbil

Investigació lleidatana que ajudaria a controlar malalties cròniques

Part del procés de mesura de la mostra que apareix a l’article de la revista ‘Sensors’.

Part del procés de mesura de la mostra que apareix a l’article de la revista ‘Sensors’.EPS-UDL

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El telèfon mòbil es podria utilitzar com una espècie d’espiròmetre, un aparell que mesura la capacitat pulmonar i ajuda a avaluar malalties cròniques com l’asma, la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) o la fibrosi pulmonar, oferint una alternativa fiable fora de l’àmbit hospitalari. Aquest és l’objectiu d’una investigació de la UdL, l’IRBLleida i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics per l’Enginyeria (CIMNE) que acaba de publicar la revista Sensors. La finalitat és perfeccionar una aplicació mòbil sense hardware ni dispositius externs addicionals.

De moment, els investigadors de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida han desenvolupat un model d’aprenentatge automàtic per obtenir l’edat pulmonar d’una persona mitjançant l’anàlisi de les propietats de la seua expiració. Han triat aquest paràmetre “per facilitar la interpretació dels resultats a persones que no són expertes clíniques”, en lloc de les mesures habituals de l’espirometria: la capacitat vital forçada, el volum espiratori forçat en un segon i el flux espiratori màxim.L’equip ha implementat una aplicació mòbil i un lloc web anàleg per registrar exhalacions de 188 persones, 91 homes i 97 dones, d’edats compreses entre els 17 i els 67 anys. Els registres de mostres consisteixen a mantenir una distància d’aproximadament 20 centímetres entre la boca i el telèfon.

Aleshores, l’usuari respira profundament i exhala amb tanta força com sigui possible durant el major temps que pugui. Amb una precisió del 94,69%, el doctorand de la UdL Marc Pifarré destaca “els bons resultats obtinguts”. Els investigadors centren els seus esforços a oferir alternatives digitals, fàcils d’utilitzar i més barates, de les que s’utilitzen als hospitals.

“Es limita el seu ús i, en conseqüència, la supervisió dels pacients”, afegeix l’investigador de l’IRBLleida i exprofessor de la Universitat de Lleida Francesc Abella. Així mateix, aquesta investigació obre la porta a altres aplicacions, com el diagnòstic de la gravetat del consum de tabac pel mesurament dels nivells de monòxid de carboni del fum exhalat, segons Francesc Abella. Aquesta aplicació mòbil “podria ajudar a supervisar pacients que volen deixar de fumar”, acaba afegint. Aquesta investigació lleidatana ha estat possible gràcies al finançament del ministeri de Ciència i Innovació.

tracking