PRESTACIONS ADMINISTRACIÓ
Nou fre a la Dependència
Les sol·licituds per accedir a les prestacions augmenten cinc vegades més que els beneficiaris des de l'inici de la pandèmia || Lleida tanca el 2021 amb un total de 12.501 persones en el sistema
El sistema de la dependència va tancar el 2021 amb un nou retrocés després dels mesos complicats des de l’inici de la pandèmia. Al tancament del quart trimestre de l’any passat, les comarques lleidatanes havien “perdut” 33 beneficiaris de les prestacions de la Dependència respecte al trimestre anterior, mentre que les sol·licituds no deixen d’augmentar, amb 969 noves peticions en només tres mesos. Segons les dades de la conselleria de Drets Socials, actualment un total de 12.501 lleidatans perceben algun tipus de prestació al veure’s incapacitats per portar una vida completament autònoma.
Una xifra que ha augmentat amb comptagotes des de l’inici de la pandèmia, període en què el sistema només ha “guanyat” 246 beneficiaris a la província de Lleida, cosa que suposa un augment del 2%, cinc vegades per sota de la pujada que han experimentat les peticions per accedir al sistema. Concretament, des de l’inici de la crisi sanitària per la Covid-19, a les comarques lleidatanes s’han registrat 5.566 noves sol·licituds per accedir als serveis de la Dependència, la qual cosa representa un augment del 10,6% respecte al primer trimestre de l’any 2020. Així mateix, si busquem un còmput anual, l’any passat el sistema va tancar amb un 4,5% més de beneficiaris a la província, mentre que les sol·licituds van augmentar un 12,5%.
Val a recordar que durant els primers mesos de pandèmia es van haver d’anul·lar les valoracions a domicili per poder accedir a les prestacions, al tractar-se de persones amb risc elevat en cas de contagi. Per comarques, el Segrià és la que concentra un major nombre de dependents amb prestació, 6.064, seguida de la Noguera, amb 1.256; el Pla d’Urgell, amb 1.175, i l’Urgell, amb 1.035. Així mateix, les comarques amb menys beneficiaris són l’Alta Ribagorça, amb 114; la Val d’Aran, amb 163; el Pallars Sobirà, amb 182, i el Solsonès, amb 385.
En el conjunt de Catalunya, al tancament del 2021 hi havia reconeguts 172.604 catalans amb prestació de Dependència. El 64% són dones, quatre de cada deu tenen reconegut un grau II i el 52% són majors de 80 anys.
Cada dia moren 128 dependents esperant assistència a Espanya
Al llarg del 2021 van morir 46.671 persones a les llistes d’espera de la Dependència a Espanya, 28.192 dependents amb dret a rebre prestació i 18.479 a l’espera de resolució de grau, segons les últimes dades publicades al gener pel Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) de l’Imserso.
“S’està abandonant sense atencions les 392.690 persones que esperen un procediment”, va lamentar el president de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, que també va denunciar que les persones que sol·liciten atenció en el sistema de dependència esperen de mitjana 421 dies fins que no reben una prestació o servei. Són catorze mesos de temps mitjà de tramitació d’un expedient, un menys que el 2020, malgrat que a les llista d’espera continuen 362.690 persones: 124.596 pendents de valoració del grau de dependència; 193.436 esperant que es resolgui el seu Programa Individual d’Atenció (PIA) –la proposta de prestació–, i 44.658 pendents que se’ls entregui la prestació o el servei al qual tenen dret. Si es compara amb el nombre de persones que estaven a les llistes d’espera al finalitzar el 2020, ha disminuït en 51.130 persones, segons les dades del SAAD.
Una reducció que l’Executiu central va estimar en 60.000 persones amb el nou pla de xoc aprovat fa un any i que, per als gerents, “ha fracassat” a causa de la burocràcia en els procediments i al fet que tres comunitats (Canàries, la Rioja i Catalunya) han augmentat la llista d’espera. En concret, Canàries l’ha incrementat un 23,1%; la Rioja, un 16,4%, i Catalunya, un 7 per cent. “A aquest ritme es tardaria un lustre a aconseguir la plena atenció”, va augurar Ramírez, que va urgir el Govern espanyol i les comunitats a emprendre reformes que agilitzin i simplifiquin els procediments.