Homenatge als morts a l'exili

El Cementiri de l’Oest de Perpinyà va acollir divendres un acte de record i homenatge als exiliats republicans que hi van ser enterrats. Un acte de memòria que arriba 83 anys després i que coincideix amb l’aniversari dels primers enterraments de republicans que fugien de les tropes franquistes en una fossa d’aquest cementiri. La investigació dels historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor han permès documentar el nom de 841 exiliats que van ser enterrats al Cementiri de l’Oest de Perpinyà, en una de les fosses més grans causades per la Guerra Civil, i probablement la més gran de les causades per l’exili del 1939, sobretot d’internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès

Tres historiadors van fer la primera llista de morts a l’exili, amb 33 lleidatans i 8 veïns de la Franja

Aquests noms parteixen d’una llista amb els primers noms de persones mortes a l’exili que van dur a terme aquests historiadors, que incloïen 1.685 persones en una primera fase, entre ells 33 lleidatans que van morir a l’exili, així com 8 veïns de la Franja de Ponent.

Des d’aleshores, ja han pogut comptabilitzar un total de 2.838 noms gràcies a les investigacions sobre el terreny. Actualment, al Cementiri de l’Oest es pot trobar un petit monòlit dedicat a l’exili, que va ser erigit en el quart aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. L’acte de divendres, al qual van assistir més d’un centenar de persones, va comptar amb la presència de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, l’exconseller de Cultura Lluís Puig, el director general de Memòria Democràtica, Vicenç Villatoro, i el del Memorial Democràtic, Enric Pujol, entre d’altres.

No hi van faltar familiars dels morts i enterrats a la fossa, dels quals molts desconeixien la seua destinació fins a la publicació de la investigació d’Oliva, Picas i Riudor, que van reclamar la dignificació d’aquest espai de memòria.Els historiadors assenyalen que la xifra d’enterrats al Cementiri de l’Oest podria augmentar a mesura que avancin les investigacions. Les seues indagacions, en les quals s’han trobat dificultats per accedir a la informació i falta de pressupost, han permès revelar històries com la d’Hortènsia Cortina, filla d’una família d’Alós d’Isil, que va morir amb només 1 any de vida de diftèria quan va ser traslladada als camps de refugiats de la platja. També la d’Antoni Rubinat, un soldat d’Almenar afiliat a la FAI que va morir amb 31 anys.