El primer terratrèmol documentat a Catalunya va tenir l'epicentre a la Ribagorça i es va sentir fins a Barcelona

Avui es compleixen 649 anys del primer terratrèmol documentat de Catalunya. El sisme, que va tenir lloc la matinada del 2 al 3 de març del 1373, va tenir l'epicentre situat entre el que llavors era el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran. El moviment va assolir una intensitat epicentral entre 8 i 9 als Pirineus i les muntanyes de la Ribagorça (magnitud equivalent a a un 6,1 de l’actual escala de Richter). 

El llibre Els terratrèmols dels Segles XIV i XV a Catalunya, de Carme Olivera, Esther Redondo, Jérôme Lambert, Antoni Riera Melis i Antoni Roca i editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya fa un recull exhaustiu dels danys causats pel sisme, a més d'explicar la metodologia per calcular la intensitat i l'epicentre dels diversos terratrèmols que analitza. 

No ha quedat constància que el terratrèmol del 1373 provoqués danys a les esglésies parroquials de les valls de Boí però si que està documentat l’enfonsament de la torre del portal i de la torre major de Castèth Leon (al municipi d’Es Bordes).

Però la sotragada va arribar a la plana de Lleida, on deuria sembrar el pànic, ja que l'endemà mateix el Consell Municipal es va reunir en sessió extraordinària per tranquil·litzar la població. No s'esmenten d’anys però esl regidors qualifiquen de “gran” el terratrèmol. El conjunt del castell de Lleida va suportar les sacsejades, però es va trencar una finestra de la capella i va ser necessària la consolidació d’alguns llenços de parets. 

També són diverses les fonts que esmenten els efectes del sisme a Barcelona: una notícia inserida com una anotació marginal en un registre d’actes de les sessions de l’Audiència de Barcelona parla del moviment anòmal sobre l’aigua de les naus ancorades al port i que es van registrar danys a la part superior del campanar de Santa Maria del Mar (s’ha de recordar que l’església encara no estava acabada en aquell moment).