Pobresa menstrual: De baixar la veu per demanar un tampó a no poder pagar-lo

Investigadores, activistes i consumidores han decidit unir veus per lluitar contra la pobresa i la inequidad menstrual, un fenomen que, encara al segle XXI, porta a baixar la veu per demanar un tampó, a agafar un dia de vacances a la feina per un dolor incapacitant o fins i tot a no poder comprar un producte d’higiene femenina per qüestions econòmiques. La Generalitat de Catalunya ha avançat que distribuirà també sense cost el pròxim curs en instituts productes sostenibles com a copes, calces o compreses reutilitzables.

Segueix, però, sense data la promesa de rebaixar l’IVA d’aquests productes per a la menstruació del 10 al 4%, una de les reivindicacions de Podemos inclosa en l’acord de coalició de govern amb el PSOE.

El preu de menstruar

Fa anys que l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) reclama aquesta rebaixa de l’IVA i confia que es faci ja el pas. "No podem elegir si menstruem. L’accés a aquests productes és una cosa bàsica", recalca en declaracions el seu portaveu, Eztizen Gregorio. L’OCU ha analitzat els preus actuals de copes, calces menstruals, tampons i compreses i ha calculat la despesa d’una dona durant 38 anys de vida fèrtil (dels 12 als 50 anys) i l’estalvi si es rebaixa l’IVA al 4 %.

Varia molt segons el flux i el producte que s’utilitzi. Una dona amb flux lleuger gastarà al llarg de la seua vida 192 euros en copes menstruals, 438 en tampons, 502 en compreses i 766 en calces menstruals. Amb flux molt abundant, la despesa en copes continuarà igual, però en calces pujarà 2.043 euros; en tampons, a 2.052 euros, i en compreses, a 2.234.

Amb la rebaixa promesa de l’IVA, l’estalvi màxim vital d’una dona amb flux abundant seria de 10,45 euros si utilitza copes menstruals; 111 euros, en el cas de les calces; 112, amb els tampons, i 122 euros si recorre a les compreses. Encara que no són xifres extraordinàriament elevades, l’OCU subratlla la necessitat d’acordar ja un IVA superreduït per a uns productes que són de primera necessitat. I advoca per estudiar la seua gratuïtat per a col·lectius especialment vulnerables.

De l'IVA zero a l'accés gratuït

El 2018 les canàries es van convertir en les primeres espanyoles en no pagar impostos indirectes per la compra de productes relacionats amb la menstruació, com a compreses i tampons. El Govern autonòmic, assumint una proposta de Podemos, va acordar deixar-los exempts del Impuesto General Indirecto Canari (IGIC), l’equivalent a l’IVA a l’arxipèlag. Estaven gravats fins llavors al 3 % i el cost fiscal de la mesura es va estimar en 220.000 euros.

El salt que va fer Mèxic a finals de l’any passat va ser més gran, ja que va aprovar la taxa zero d’IVA per a aquests productes, però estaven gravats amb un 16 %.

L’any passat, amb motiu del Día Internacional de la Dona, la Universitat de Vigo es va convertir en la primera institució d’educació superior a Espanya en facilitar accés gratuït a compreses i tampons.

Seguia els passos d’Escòcia, pionera en garantir per llei el 2020 l’accés gratuït a aquests productes, i de Nova Zelanda, que l’any passat va anunciar que els proporcionaria en tots els col·legis del país per aturar la pobresa menstrual. El programa es va dotar d’un fons de gairebé 15 milions d’euros per funcionar fins 2024.

A França la distribució gratuïta es va acordar l’any passat per a les universitats, amb la instal·lació de dispensadors en llocs de passada, en les residències i en els serveis sanitaris dels campus.

També va fer aquest pas la Universitat de Ginebra (Suïssa), després de constatar que moltes universitàries havien perdut els treballs a temps parcial que tenien abans de la pandèmia i es trobaven en situació vulnerable.

El tabú més enllà del cost

Per a investigadores de la pobresa menstrual, com Laura Medina Perucha, la rebaixa de l’IVA ha de ser només un primer pas; no es pot oblidar que molts col·lectius vulnerables continuaran sense poder accedir a aquests productes. És la investigadora principal del recent estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol, que revela que un 22 % de les dones no han pogut accedir a productes menstruals en algun moment de la seua vida per qüestions econòmiques. Fins a un 40 % no ha pogut costejar-se en algun moment un producte de la seua elecció.

Més enllà del cost, Medina Perucha posa la mirada en la "inequidad menstrual" i en la necessitat de "desestigmatitzar" la menstruació. Això implica l’accés a serveis sanitaris de qualitat, en els que la dona no només en rebi una analgèsic o un anticonceptiu quan reporta dolor, educació sobre el cicle menstrual a l’escola, espais saludables i segurs en centres públics, laborals i educatius per poder canviar una compresa, un tampó o una copa.

Més d’un 74 % de les 22.823 dones que van participar en l’enquesta "online" base de l’estudi van admetre haver sobreutilitzat algun producte en no haver tingut accés a un lloc adequat per canviar-lo. Un 18 % va indicar que havia hagut de faltar al treball per qüestions de salut menstrual, mentre que l’absentisme escolar s’elevava al 56,6 %. "Menstruar no pot limitar la participació de la dona en la vida social, laboral, política o educativa", subratlla Medina Perucha.

Encara que alguns centres escolars han apostat per tallers específics sobre salut menstrual, explica, la norma és que la menstruació s’abordi en educació sexual des del punt de vista de la reproducció, i molts nens i adolescents continuen sense tenir informació completa sobre un fenomen fisiològic i natural. "A nivell social la menstruació continua sent un tabú, i a més ens fem com una trampa i creiem que ja no és tabú", assenyala aquesta investigadora, que subratlla la necessitat d’una educació menstrual dirigida també als nois, als pares, als professionals sanitaris i als professors.