Adeu al cantautor més transgressor

El cantautor Pau Riba, figura de referència del moviment contracultural, va morir ahir als 73 anys, víctima d’un càncer, malaltia que havia revelat que patia el desembre passat. La mort d’aquest cantautor transgressor, escriptor iconoclàstic i artista total va provocar un al·luvió de condolences des del món cultural, polític i de la societat civil catalana. Riba, que tenia cinc fills i vivia a Tiana (Barcelona), va explicar al desembre que després de sis mesos d’intenses molèsties i una errònia diagnosi de dolor psicosomàtic per part de la seua doctora de capçalera, a l’octubre va ser hospitalitzat amb un diagnòstic de càncer de pàncrees i que el tumor no podia ser extirpat.Nascut a Palma de Mallorca l’any 1948, en el si d’una família burgesa, cristiana, culta i catalanista, Riba va desenvolupar la major part de la seua carrera a Catalunya, on es va erigir en un referent de la cultura alternativa.

Va iniciar la seua carrera als anys 60 i es va convertir en una de les veus més reconegudes de la música en llengua catalana, amb una trentena de discos, si bé també va publicar una quinzena de llibres, entre ells alguns poemaris.Net del poeta i humanista Carles Riba i de la poeta Clementina Arderiu per via paterna, i del diputat i fundador d’Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna, Riba va conservar de la seua estirp l’amor per la poesia. Va començar sent una ovella esgarriada, va arribar a ser un gurú que anunciava una nova manera de viure i de cantar i va acabar els seus dies sent referent indiscutible de la cultura catalana que va intentar destruir i pare involuntari del rock català.“Creus que ajudes la cultura catalana”, li va preguntar el periodista Àngel Casas a Pau Riba al festival de Canet l’any 1975. “Sí –va respondre–, destruint-la”.Jove poeta en hores lliures i dissenyador gràfic de professió, va començar en la indústria musical dissenyant les portades dels discos de Lluís Llach, Guillermina Motta i Maria del Mar Bonet a la discogràfica Concèntric, la mateixa amb la qual l’any 1967 va gravar el seu primer EP de tres cançons, amb Taxista! a la cara u i El matí de Sant Esteve i Aquest carrer m’és prohibit a la cara dos.

El germen de la crítica social i política que marcarà la seua carrera ja era en aquest disc i Pau Riba va demanar d’entrar a formar part d’Els Setze Jutges, un col·lectiu que, amb Lluís Llach al capdavant, estava trencant barreres, però va ser rebutjat perquè el seu estil musical era més a prop de Bob Dylan que de George Brassens.La seua resposta va ser crear el Grup de Folk, una alternativa de la qual van formar part Jaume Sisa, Xesco Boix, Oriol Tramvia i Ovidi Montllor.L’esperit de maig del 68 era en l’ADN d’aquest grup, que va ser punta de llança a Catalunya d’una revolució juvenil que va canviar els costums.Després de Taxista! i un llibre titulat Cançons i poemes, amb pròleg de Raimon, Pau Riba va publicar l’any 1970 Dioptria, considerat el primer disc de rock en llengua catalana i premiat com el millor disc en català del segle XX per la revista musical Enderrock.

Va publicar una vintena de discos en què va conservar el seu esperit contracultural i combatiu sempre

L’última actuació de Pau Riba a Lleida va tenir lloc fa poc més de dos mesos, el 30 de desembre passat, quan ja havia fet públic que patia càncer. Va ser al bar Slavia de les Borges Blanques i els assistents van gaudir de l’espectacle Jizàs de Netzerit, que ja feia més de vint anys que portava als escenaris al costat del grup musical De Mortimers.

Reconeixement a l’“artista total” i “icona” de diverses generacions

El món cultural va definir ahir Pau Riba com un “artista total” i una “icona” que ha creat un imaginari que ha acompanyat diverses generacions i que perdurarà “per sempre”.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va destacar Riba com un “personatge iconoclàstic, que anava en la línia contrària del que tothom esperava” i que “deixa empremta”.

El ministre de Cultura, Miquel Iceta, va remarcar la “gran influència, trajectòria transgressora i impuls a la innovació musical” per part de Riba, així com la seua contribució a la “renovació de la cultura catalana”.“Compositor, lletrista i tot un referent per a la música i la cultura del nostre país. Per sempre i fins sempre”, va destacar la Societat General d’Autors d’Espanya a Catalunya. Els responsables del festival Canet Rock, on Riba es va donar a conèixer el 1975 amb la seua mítica interpretació deLicors, es van sumar al reconeixement del cantautor: “Ens deixa un dels músics i compositors del segle XXI més importants per al nostre festival i per a la història del nostre país.

Una icona que viurà amb nosaltres per sempre.”El Museu de les Arts Escèniques de Catalunya el va definir com un “artista total” i va ressaltar que també se’l recordarà per alguns musicals de teatre independent en què va participar, com Els pispes, del 1977, i a finals dels 80 i inicis dels 90 en col·laboració amb Teatre de l’Ocàs. Des d’Òmnium Cultural, el seu president, Xavier Antich, va dir que hi ha artistes que canvien al món, i que Riba és un d’ells. El Gremi de Llibreters el va qualificar com a “icona còsmica del nostre país”.