Viorica Potoroaca: «Encara se sorprenen al veure'm conduir un camió, però cada vegada menys»

Viorica fa més de cinc anys que es posa al volant de camions. Al principi va començar com a acompanyant del seu marit, amb qui comparteix professió, però poc després va emprendre el vol ella sola i va aterrar a l’empresa lleidatana Transegre S.L, en la qual porta treballant i formant-se des de fa més de dos anys. Malgrat que té tres companyes més, reconeix que no coneix una gran quantitat de dones que es dediquin a la seua professió, i que moltes s’incorporen com a segones conductores. Per a ella, que una dona es posi davant el volant d’un camió no hauria de ser una cosa extraordinària en els temps que corren, però és una cosa, explica, que en algunes ocasions encara passa. “Als pobles petits, als quals vaig a carregar o descarregar, encara hi ha gent que se sorprèn que jo sigui conductora.” Amb tot, afirma, les mirades solen ser cada vegada menys i les que es produeixen són, sobretot, d’admiració. Per trencar aquest sostre de vidre creu que cal començar per fer un pas endavant i apostar pel que de veritat t’agrada sense deixar-se influir per estereotips. “M’agrada conduir des del primer dia que vaig pujar al camió”, assegura Viorica.