La por d'un atac nuclear augmenta les vendes de iode de manera exponencial
La por d'un atac nuclear augmenta les vendes de iode de manera exponencial
La invasió russa a Ucraïna i l’atac a la central nuclear de Zaporiya així com les diferents amenaces d'activar l'arsenal nuclear han incrementat la por d’un atac nuclear alhora que han despertat un interès inusitat pel iode en un curt espai de temps. Així, segons les dades facilitades per PromoFarma by DocMorris, des del 28 de febrer al 6 de març s’ha detectat un increment del 89300% de les recerques de la paraula clau iode al seu web.
A més, en el mateix període de temps, s’ha produït un augment de les vendes dels complements alimentaris que porten iode del 1665%, informen. La demanda d’aquest complement no només ha crescut a l’Estat espanyol sinó també a França, Noruega, Itàlia, Bèlgica i Grècia.
Encara que en els protocols de catàstrofe nuclear està prevista la distribució de iode entre la població de risc sempre es fa d’un manera equitativa i en una dosi justificada. Només en aquest context, es pot utilitzar la presa d’aquest mineral, de manera extraordinària, per “saturar la glàndula tiroide de iode i evitar que absorbeixi el iode radioactiu de l’ambient durant un temps”, explica Mar Santamaria, farmacèutica de PromoFarma by DocMorris.
D’altra banda, en formar part dels protocols d’emergència, s’ha de garantir l’accés de la població al iode medicamentós i només si la situació ho justifica. En cap cas a nivell individual no s'han de prendre suplements de iode, ja sigui amb un medicament o un complement alimentari, sense estar indicat ja que pot crear problemes de tiroide fins el punt de ser potencialment greus, adverteix Santamaria.
En aquest context Mar Santamaria emfatitza els següents punts a tenir en compte:
- Els medicaments amb iodur potàssic necessiten prescripció mèdica i estan indicats per a persones amb dèficit de iode. Els complements alimentaris amb iode, igualment, requereixen un assessorament per part d’un professional sanitari per a un ús segur i efectiu, i també estan pensats per cobrir les necessitats en situacions de possible manca d’aquest mineral.
- En els protocols d’incidents en centrals nuclears hi ha prevista la distribució protocolitzada que garanteixi l’accés general per part de la població al iodur potàssic, però en la seua justa dosi i partint d’una situació d’emergència que ho justifiqui. En aquests casos, la presa d’una dosi predeterminada de iode pot exercir una "saturació" de la glàndula tiroide per evitar que absorbeixi iode radioactiu ambiental. Però, en altres contextos, no té sentit.
- Però, fora d’aquesta situació, en cap cas no es recomana o està avalada la presa preventiva de iode (iodur potàssic) pels possibles efectes secundaris inherents a la presa d’aquest mineral fora d’indicació i que es poden convertir en algunes persones amb problemes tiroides: des de l’hipotirodisime a una excessiva producció d’hormones tiroides que resulti contraproduent.
Santamaria conclou que “De manera preventiva, no està en absolut justificada l’acumulació o presa de medicaments o suplements amb iode. Perquè acumular iode a casa comporta un risc innecessari per a la pròpia salut i per a la salut dels altres: pot limitar l’accés al tractament dels pacients amb carències reals i que el tinguin prescrit per necessitat.”
