Política: Un terreny a mig conquistar

Ser dona i dedicar-se a la política va deixar de ser una extravagància amb l’arribada de la democràcia. Tot i així, és un altre dels terrenys on no s’ha aconseguit la plena igualtat d’acord amb les dades, especialment amb referència als alts càrrecs. Els màxims representants d’institucions com la Universitat de Lleida, l’ajuntament de Lleida, la patronal Foment del Treball o la Sindicatura de Comptes tenen encara nom d’home, exclusivament.

Són alguns dels càrrecs a què encara mai ha accedit una dona. Sí que hi ha hagut una presidenta de la diputació de Lleida (Rosa Maria Perelló, de Junts), però va ser una substitució i va durar uns mesos fins a les següents eleccions municipals. La política municipal és una mostra del que ocorre en la majoria dels àmbits.

A Lleida hi ha actualment mig centenar d’alcaldesses, la qual cosa implica que 180 ajuntaments estan dirigits per homes. La Noguera és la comarca amb un major nombre d’alcaldesses, fins a 12, sobre 30 municipis, xifra que suposa un 40% del total. Percentualment guanya per golejada l’Alta Ribagorça, on dos dels seus tres municipis (Vilaller i la Vall de Boí) estan dirigits per dones.

Quant a la resta: l’Alt Urgell té 9 alcaldesses sobre 19 ajuntaments; les Garrigues, només 5 de 24 consistoris estan encapçalats per una dona; al Pla d’Urgell són 3 de 16, i a l’Urgell 7 sobre 20. A la Segarra, són únicament 2 dels 21 ajuntaments i al Pallars Jussà, també 2 sobre 14, mentre que a Aran només hi ha una primera edil, si bé el càrrec màxim local, la sindicatura d’Aran, l’ocupa també una dona, Maria Vergés. Al Pallars Sobirà, la representació és també mínima i al Segrià hi ha vuit alcaldesses i els altres 30 municipis estan dirigits per un alcalde.La proporció és una mica més alta si es tenen en compte el nombre de regidors: hi ha 1.058 homes i 652 dones, la qual cosa implica un 38% sobre el total.L’evolució tendeix clarament a la paritat (el 1979, quan es van celebrar les primeres eleccions municipals en democràcia van ser només 3 alcaldesses a Lleida i 103 en el conjunt de l’Estat) però ho fa de forma lenta.

I això és així malgrat que una llei estatal del 2007 va establir l’obligació que les dones ocupessin almenys el 40% de les llistes electorals i que la seua posició a les candidatures seguís també criteris de paritat. Els alts càrrecs encara són sobretot masculins.

Alguns càrrecs que a catalunya encara no ha ostentat cap dona

Del llibre 100 dones pioneres (Viena Edicions) d’Antoni Gelonch

· Presidenta de la Generalitat

· Consellera d’Economia de la Generalitat

· Alcaldessa de Lleida

· Alcaldessa de Tarragona

· Presidenta de la diputació de Girona

· Presidenta de Foment del Treball

· Secretària General de Comissions Obreres

· Secretària General d’UGT

· Coordinadora general d’Unió de Pagesos

· Rectora de la Universitat de Lleida

· Rectora de la Universitat de Barcelona

· Rectora de la UniversitatPolitècnica de Catalunya

· Presidenta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

· Presidenta del Cercle d’Economia

· Presidenta de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

· Presidenta de la Pimec

· Presidenta del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya

· Presidenta del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme

· Presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya

· Síndica de Comptes

· Presidenta de CaixaBank

· Presidenta del Banc de Sabadell

· Directora de la Fundació Bofill

· Presidenta del Futbol Club Barcelona

· Presidenta del Reial Club Deportiu Espanyol

· Presidenta del Girona FC

· Presidenta del Cercle del Liceu

· Degana del Col·legi de Notaris de Catalunya

· Presidenta del Patronat del MNAC

· Presidenta del Patronat de la Fundació Miró

· Presidenta del Port de Tarragona

· Catedràtica de Ginecologia i Obstetrícia

· Catedràtica de Pediatria

· Catedràtica de Fisioteràpia

· Catedràtica d’Otorrinolaringologia

· Catedràtica de Didàctica i Expressió Musical