Aconsegueixen revertir els signes d'envelliment en ratolins gràcies al rejoveniment cel·lular

Un equip d’investigadors liderat per Juan Carlos Izpisua Belmonte, catedràtic de Biologia del Desenvolupament de l’UCAM i professor del Laboratori d’Expressió Gènica de l’Institut Salk a Califòrnia ha aconseguit rejovenir ratolins sense que es generin tumors ni cap altre problema de salut, gràcies a la tècnica de rejoveniment cel·lular.

L’espanyol, en la presentació dels resultats de la seua investigació, explica que les dades "indiquen que es pot utilitzar aquest mètode per retardar l’envelliment en animals envellits de forma natural. La tècnica és segura i eficaç en ratolins. A més de permetre’ns abordar les malalties relacionades amb l’envelliment, aquest enfocament proporciona a la comunitat biomèdica una nova eina per recuperar la salut dels teixits envellits i del mateix|propi organisme, millorant el funcionament de les cèl·lules en diferents situacions patològiques, com per exemple les malalties neurodegeneratives, del sistema múscul esquelètic, de la pell o malalties renals", afirma Izpisua, el treball del qual s’ha publicat a la revista científica 'Nature Aging'.

A mesura que els organismes envelleixen, no només canvia el seu aspecte exterior i la seua salut; cada cèl·lula del cos té un rellotge molecular que registra el pas del temps. Les cèl·lules aïllades d’individus d’edat avançada presenten marques epigenètiques en el seu ADN, degudes a l’estil de vida i a la interacció amb el medi ambient, diferents de les existents en individus joves. El tractament de les cèl·lules envellides amb una barreja de quatre factors de reprogramació cel·lular (Oct4, Sox2, Klf4 i cMyc), també coneguts com "factors de Yamanaka", pot esborrar aquestes marques epigenètiques acumulades amb el pas del temps, de tal manera que les cèl·lules adultes es poden convertir, des del punt de vista del desenvolupament, en cèl·lules mare.

"El 2016, quan es va iniciar aquest projecte de la mà del doctor Izpisua Belmonte, es va publicar, per primera vegada, que utilitzant els factors Yamanaka es podia revertir l’envelliment i allargar la vida útil de ratolins que patien progeria (malaltia que provoca un envelliment prematur). Posteriorment, el 2021, en un projecte desenvolupat en col·laboració amb el Comitè Olímpic Español, vam publicar que, fins i tot en ratolins joves, els factors de Yamanaka poden accelerar la regeneració muscular; i basant-se en aquestes publicacions, altres equips científics han millorat la funció d’altres teixits com a cor, cervell i nervi òptic," comenta Estrella Núñez, coautora del treball i vicerectora d’Investigació de l’UCAM.

En el nou estudi, Izpisua i els seus col·laboradors han aplicat aquesta mateixa tecnologia de rejoveniment en animals sans que envelleixen de forma natural (amb l’edat). Un grup de ratolins va rebre dosis regulars dels factors de Yamanaka des dels 15 fins els 22 mesos d’edat, la qual cosa equival aproximadament des de 50 a 70 anys en humans; un segon grup va ser tractat des dels 12 fins els 22 mesos, de 35 a 70 anys en humans; i un tercer grup va ser tractat només durant un mes als 25 mesos d’edat, 80 anys en humans. "El que volíem comprovar era si l’aplicació dels factors de Yamanaka durant un període de temps més llarg és segura i no provoca la formació de tumors", diu Pradeep Reddy, co-primer autor del nou treball. No es va observar cap efecte negatiu en la salut, el comportament o el pes corporal dels animals tractats respecte al grup control (no tractats). Tampoc hi va haver alteracions de les cèl·lules sanguínies, ni canvis neurològics, ni càncer en cap dels animals tractats. Quan els investigadors van analitzar els signes d’envelliment en els animals tractats van descobrir que, en molts aspectes, s’assemblaven als animals joves. Els patrons epigenètics de les cèl·lules dels ronyons i de la pell dels animals tractats eren molt similars als dels animals més joves. Van observar que, quan es lesionaven cèl·lules de la pell dels animals tractats, aquestes tenien una capacitat més gran de proliferació i eren menys propenses a formar cicatrius permanents que les dels animals no tractats. Aquest rejoveniment es va observar en animals tractats durant set o deu mesos amb els factors de Yamanaka (grups un i dos), però no als tractats durant un només mes (grup tres).

"Quan es van analitzar els animals a meitat del tractament, els efectes encara no eren tan evidents. Això suggereix que el tractament no es limita a aturar l’envelliment, sinó que el fa retrocedir activament, encara que es necessiten més investigacions per diferenciar ambdues coses", apunta Reddy. Actualment, l’equip investigador està planificant nous projectes per analitzar com afecta el tractament amb els factors de Yamanaka a llarg termini, a molècules i gens específics; i també estan desenvolupant noves maneres d’administrar aquests factors.

"Volem tornar la plena funcionalitat i capacitat de recuperació a les cèl·lules envellides o que han perdut la seua funció perquè siguin més resistents a l’estrès, a les lesions i a les malalties. Els nostres resultats demostren que, almenys en ratolins, hi ha un camí per aconseguir-ho", assegura Izpisua Belmonte.