Sanitat seguirà amb la vigilància per detectar noves variants de covid i pujada d'incidència

El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat per unanimitat un sistema de vigilància transitori contra la Covid-19 que continuï treballant en la detecció dels casos greus, els possibles augments d’incidència i les noves variants, encara que amb l’horitzó màxim de març de 2023. Així es recull en el text aprovat aquest dijous en les Jornades del Sistema Nacional de Salut (SNS) sobre Vigilància en Salut Pública, que ha reunit a la ministra de sanitat, Carolina Darias, i els consellers de Sanitat de les CCAA i ciutats autònomes a Saragossa (Aragó).

Durant la trobada, han determinat que hi haurà una "fase de transició" en la vigilància de la COVID-19 fins la implementació completa del sistema de vigilància sentinella d’infeccions respiratòries agudes lleus (IRAs) en Atenció Primària i greus (IRAG) en atenció hospitalària, que s’haurà de produir a tot Espanya "abans del final del primer trimestre de 2023". Per a això, es constituirà un grup de treball amb la participació del Ministeri de Sanitat i les CCAA.

En col·laboració amb l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII), Sanitat i CCAA determinaran la mida mostral necessària per a la futura vigilància epidemiològica de la població sentinella de les IRAs. Després d’això, el grup de treball creat elaborarà una proposta complementària basada en l’ús del Sistema Espanyol de Resultats de Laboratori per a Proves Diagnòstiques de SARS-CoV-2 (SERLAB) en l’esmentada població sentinella, que "servirà d’impuls" per a les comunitats que estiguin en procés d’incorporació al Sistema de Vigilància de Infección Respiratoria Aguda (SIVIRA).

Sobre quan es posarà en marxa el sistema transitori, superant l’actual vigilància exhaustiva de la COVID-19, la ministra ha reconegut en roda de premsa que les CCAA i Sanitat tenen "clar el com" però no tant el "quan". Per això, han sol·licitat a la Ponència d’Alertes que realitzi una proposta que sigui elevada a la pròxima Comissió de Salut Pública, que se celebrarà la propera setmana, per "decidir a partir de quins elements es podria començar ja a posar en marxa aquest sistema transitori per fer un seguiment dels casos vulnerables i greus".

Tal com ha explicat la secretària d’Estat de Sanitat, Silvia Calzón, la vigilància sentinella és un mètode per recopilar dades epidemiològiques de manera sistemàtica i rutinària en un número limitat de punts, a través de la notificació de determinats facultatius en l’Atenció Primària. Aquests professionals s’elegeixen perquè la mostra sigui representativa de la població general. "Crèiem fonamental la necessitat d’accelerar el procés d’implementació dels sistemes de vigilància sentinella, que seran absolutament fonamentals per aconseguir d’una manera pràctica la vigilància de la COVID-19, la grip, del virus respiratori sincitial (VRS)... És una vigilància més sostenible en el temps, més eficient per als professionals. Pot aportar una informació de gran valor de l’evolució de les infeccions i quins són els patrons de la malaltia greu", ha defensat.

Calzón ha afegit que, en el marc d’aquesta nova vigilància sentinella, es crearà un sistema d’informació per monitorar les aigües residuals, similar al que funciona a la Comunitat de Madrid des dels començaments de la pandèmia, com a "forma complementària per a la vigilància de la COVID-19".

Mentres tant, han acordat mantenir un sistema de vigilància transitori "capaç de detectar augments de la incidència en la població general, que permeti la detecció precoç de noves variants i el mesurament de l’efectivitat vacunal". A més, hauran de garantir una "vigilància individualitzada" dels casos de COVID-19 en "àmbits vulnerables i casos greus", així com la vigilància i seguiment de brots epidèmics "en entorns vulnerables, en risc d’exclusió social i en altres àmbits que es considerin d’interès".

Igualment, hauran de mantenir els sistemes d’informació desenvolupats específicament per al seguiment de la COVID-19 "davant del risc de canvis negatius en el curs de la pandèmia i aportar la informació dels casos detectats en atenció primària inclosos en els codis de IRAs". També hauran de garantir "la capacitat suficient de mitjans diagnòstics per a la detecció de noves variants, amb un nivell adequat de seqüenciació."

NOU MODEL DE VIGILÀNCIA DE SALUT PÚBLICA

Al marge de la COVID-19, durant la trobada d’aquest dijous Sanitat i CCAA s’han posat d’acord en un nou model de vigilància de salut pública. "És un pas decisiu. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest àmbits de millora estructurals de la vigilància de salut pública i amb això la necessitat d’escometre canvis per respondre adequadament als riscos presents i futurs per a la salut de la població", ha apuntat.

El punt principal és la constitució de la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, integrada per les xarxes de vigilància nacionals i de les comunitats i ciutats autònomes, amb "criteris coordinats d’organització, gestió i qualitat de la informació, així com capacitat de prou adaptació per afrontar els reptes emergents i satisfer les necessitats en constant evolució".

Aquesta xarxa inclourà la vigilància de malalties transmissibles, malalties no transmissibles, violència i lesions, determinants socials de la salut i inequidades en salut, i integrarà la informació procedent d’altres sistemes de vigilància com a farmacovigilancia, salut animal, seguretat alimentària, sanitat ambiental i d’altres.

"És un compromís molt ambiciós. Inclourà malalties no transmissibles i altres aspectes com la salut animal i ambiental. Tot això sota la mirada d’'One Health, una sola salut,' ha celebrat Darias.

L’acord recull la creació d’equips multidisciplinaris de professionals de salut pública en totes les CCAA que desenvolupin funcions de vigilància i intervenció en protecció de la salut, amb una cobertura de "24 hores, set dies a la setmana i els 365 dies de l’any".

Sanitat i CCAA constituiran un grup de treball al si de la Comissió de Recursos Humans del CISNS que elaborarà una proposta abans de l’acabament del 2022 per implementar una política de recursos humans "coordinada" entre el personal de salut pública, que garanteixi "la generació i retenció del talent, el relleu generacional, la dimensió adequada de la plantilla a les funcions exercides i el desplegament territorial necessari per afrontar els reptes presents i futurs amb efectivitat i qualitat".

El compromís assolit és que s’utilitzin els resultats d’aquesta vigilància per a "la presa de decisions en planificació i gestió sanitària, així com en el disseny d’intervencions de salut, establint mecanismes de coordinació entre els òrgans titulars de salut pública i els sistemes assistencials de cada comunitat i ciutat autònoma a implementar durant l’any 2023".

Per a això, s’han fixat com a objectiu "impulsar la modernització dels sistemes d’informació vinculats a la vigilància en salut pública i una infraestructura digital que faciliti la disponibilitat i l’oportunitat de les dades, per al SNS i cada comunitat i ciutat autònoma, tant els que procedeixen de l’entorn sanitari com els no sanitaris.

De la mateixa manera, han fixat fomentar la innovació i investigació en la vigilància de salut pública per "facilitar la generació i transferència de coneixements que aportin valor afegit en diferents àrees com l’organització, tecnologies i eines metodològiques".