Un cubista amb llaços a Lleida

Una exposició a l'Institut d'Estudis Ilerdencs descobreix els llaços que va mantenir l'artista cubista de Montblanc Maties Palau Ferré (1921-2000) amb les comarques lleidatanes durant la segona meitat del segle XX. La mostra, que pot visitar-se fins al 3 d'abril, exhibeix pintures i escultures que Palau Ferré va crear especialment per a Lleida.

L’any passat es va commemorar de manera oficial l’Any Palau Ferré en el centenari del naixement d’aquest pintor, escultor i ceramista de Monblanc, un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. L’Institut d’Estudis Ilerdencs no ha volgut deixar passar l’oportunitat per afegir-se a les activitats de difusió del creador tarragoní i dona a conèixer també els seus estrets llaços amb les comarques de Lleida a través de l’exposició Palau Ferré.

Vincles essencials. En l’acte inaugural, a finals del mes passat, el director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, va assegurar que aquesta “és una bona oportunitat per redescobrir un pintor singular de l’art català del segle XX, i de conèixer la geografia lleidatana de l’artista a través de projectes singulars, connexions culturals i amistats personals conreades durant la segona meitat del segle XX a Cervera, Vallbona de les Monges, Solsona, Artesa de Segre, Belianes, Maials o la Seu d’Urgell”.L’exposició, que compta amb el suport del Museu de Cervera, el Museu Tàrrega-Urgell i el Museu de Cambrils, podrà visitar-se a la sala Zona Zero de l’IEI fins al 3 d’abril. El visitant podrà gaudir d’una mirada panoràmica a la connexió amb Ponent de Maties Palau Ferré (1921-2000), tant amb obres d’encàrrec com per la seua relació d’amistat amb el poeta i intel·lectual de Cervera Jaume Ferran (1928-2016).

Al llarg de les seues vides, tots dos van compartir projectes culturals: Palau Ferré va retratar l’esposa del poeta –Carmen Rodríguez de Velasco– i el literat va dedicar pròlegs, articles i poemes al seu amic cubista.Si Josep Vallverdú recordava com visitava amb els seus alumnes l’estudi del pintor, Palau Ferré també va estar vinculat amb l’arquitecte Daniel Gelabert (Belianes, 1929-2005) des dels seus anys de formació a Barcelona; amb l’activista Francesca Solé (Artesa de Segre, 1914-2007), filla de l’alcalde republicà d’Artesa, amb qui havia coincidit a París; o amb qui va arribar a ser director general de La Vanguardia, Esteban Sillué (Tremp, 1933). Palau Ferré també va ser un artista molt vinculat als valors socials. És així com, entre altres projectes, el 1975 va donar un quadre a favor de les persones amb diversitat funcional de Lleida; el 1982, una pintura per finançar la restauració del monestir de Vallbona de les Monges; i en l’actualitat l’església de l’Espluga Calba llueix diverses obres de l’artista.

Sense oblidar el conjunt escultòric de la façana de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell, que va tardar 35 anys a poder veure’l col·locat ja que el 1959 era “molt modern”.

Un pintor singular que va acabar cremant els seus propis quadres

Maties Palau Ferré va nàixer a Montblanc el 1921 al si d’una família de comerciants i fabricants d’espardenyes. També eren propietaris de terres i tenien certes inquietuds culturals.

La seua vocació artística el va portar després de la Guerra Civil a Barcelona per formar-se a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi. Va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París, en les dècades dels 50 i 60. Va arribar fins i tot a exposar als Estats Units.

Vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat, va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals, alguns a les comarques lleidatanes. Després d’una polèmica controvèrsia judicial amb un empresari que el va estafar, durant uns anys va acabar cremant els seus quadres després de pintar-los.