Un mes sense ingressos per Covid a l'UCI de l'Arnau després de 2 anys de pandèmia

Dos anys després que el Govern declarés l’estat d’alarma amb motiu de l’esclat de la pandèmia de la Covid, el 14 de març del 2020, el ministeri de Sanitat i les comunitats han acordat anar cap a un nou escenari de transició en el control del virus, que se centrarà en els casos greus i de vulnerables. Des d’aleshores, a Lleida s’han registrat 139.174 contagis confirmats i 1.057 víctimes mortals, després de dos més en les últimes hores.

En aquests dos anys, la pressió hospitalària ha estat la que ha guiat l’adopció de mesures. Actualment, gràcies a la vacunació i que la variant òmicron és menys greu, es vol tractar la Covid com una grip. Un exemple de la millora de la pandèmia és que l’UCI de l’hospital Arnau de Vilanova porta més d’un mes sense cap nou ingrés pel virus. Així ho destaca el coordinador de la Covid de l’hospital, José Luis Morales. Segons les dades del departament de Salut, hi ha quatre persones crítiques a la regió sanitària de Lleida. “Es tracta de malalts d’uns setanta anys que es van contagiar amb la variant delta [és més agressiva], que van ingressar al gener i estan patint complicacions.” A planta hi ha una desena de persones. “El 90% són d’edat avançada amb patologies cròniques que segurament també s’hospitalitzarien per una grip agressiva, encara que també ingressen persones d’entre seixanta-cinc i setanta anys que són immunosuprimides, trasplantades o amb algun tipus de càncer a la sang que provoca que tinguin menys anticossos encara que estiguin vacunats”, afirma Morales. En dos anys, el perfil del pacient ha canviat, ja que al principi eren persones sanes de mitjana edat, i Morales creu que ara “cal centrar-se a prevenir la infecció en els grups de risc”.

“Ara sempre tenim 16 llits reservats per a malalts per la Covid, ja que mai se sap el que pot passar.” El coordinador veu probable que hi continuï havent “petites oscil·lacions” de casos. “S’ha de veure quant dura la vacuna i si acabarà apareixent una altra soca més agressiva, per la qual cosa és important que hi hagi una vigilància epidemiològica per detectar variacions”, apunta.

Morales assenyala que una de les conseqüències de la pandèmia ha estat el retard en la detecció de malalties com el càncer o l’empitjorament de patologies cròniques com la insuficiència cardíaca o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

En aquest sentit, la directora de l’Atenció Primària de Lleida, Pilar Vaqué, afirma que el seguiment a crònics s’està recuperant des del mes de setembre passat. Els CAP són la porta d’entrada del sistema i s’han vist obligats a augmentar la plantilla en 280 professionals, dels quals 20 són metges; 120 són infermeres i auxiliars d’infermeria, i 140 és personal no sanitari, bàsicament administratius. “La idea és mantenir els contractes segons la necessitat assistencial, així com els mòduls que es van instal·lar al costat dels CAP”, indica. Vaqué també destaca que una de les prioritats és “ordenar” l’atenció als pacients i que aquesta no giri al voltant només del metge. Diu que la figura de l’administratiu s’ha reforçat per treure burocràcia als facultatius, a més que a La Meva Salut hi ha una programació per motius, que facilita l’atenció per part del sanitari adequat. Un altre dels objectius és millorar l’accessibilitat dels serveis i, aviat, la majoria dels CAP disposaran d’un sistema telefònic digital que servirà per monitorar les trucades i redirigir-les.

Per la seua banda, el president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, manifesta que cal treure més burocràcia als facultatius, com fer una programació o petició. “No aporten valor de cara al pacient i crec que és una oportunitat per canviar i donar cabuda que ho facin altres professionals”, afirma.