La regidoria de Drets Socials de Lleida estrena web i tindrà una aplicació per a mòbils en els propers dies

Un portal web en el qual els ciutadans de Lleida podran trobar tota mena d’informació relacionada amb la ciutat, els drets socials i la memòria històrica és el projecte que va presentar ahir la tinent d’alcalde Sandra Castro. A través de la pàgina web www.dretscivils.paeria.cat es podran seguir nou itineraris de memòria històrica que recorren la ciutat, tot i que s’està treballant per incorporar-hi més recorreguts pròximament. Aquest portal es construeix sobre cinc pilars.

En primer lloc, els drets humans a la ciutat, en què inclou propostes com l’Oficina de Drets Humans, Civils i Polítics o la Comissió 1 d’octubre; el dret a la llibertat lingüística i cultural amb el Servei d’Acollida Municipal per a persones migrants; el dret a la llibertat de consciència i religió amb l’Assemblea Municipal de les Religions com a òrgan principal de participació sectorial; el principi de no-discriminació per orientació sexual i de gènere, amb el Servei d’Atenció Integral; i el dret a la recuperació de la Memòria Democràtica. Es tracta d’un treball de recopilació de dades que es remunten a quinze anys enrere, per la qual cosa els tècnics del departament asseguren que la pàgina s’anirà actualitzant a poc a poc i ara per ara s’hi pot trobar informació des de l’any 2014 fins al 2021

Un dels objectius d’aquesta iniciativa és donar més visibilitat a les activitats de Drets Socials

“Amb aquest projecte fem possible que la població tingui accés a una informació que fins ara no era visible. Hi ha informacions especialment rellevants i que la ciutadania ens ha expressat interès per conèixer, què és el que estem fent des de l’ajuntament per recuperar la memòria històrica de la ciutat”, va explicar Castro.

“Volem visibilitzar el treball que es fa des del departament i fer-ho significa treballar per la convivència, la pau i la cohesió social”, va afegir. Els usuaris també podran accedir al calendari en el qual trobaran totes les activitats organitzades per Drets Socials, accés a diferents tràmits com cites prèvies per al Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBIQ+ o per al Servei d’Acollida Municipal, entre d’altres.També es va presentar l’aplicació mòbil de Memòria Històrica que llançarà el departament durant els propers dies. Es tracta d’una adaptació del contingut que es pot trobar a la pàgina web en format mòbil.

A més, la secció d’itineraris permetrà la geolocalització, per la qual cosa assenyalarà la distància a la qual es troba l’usuari del lloc que vol visitar.Una altra de les actualitzacions previstes serà l’adaptació de tot el contingut informatiu escrit per a persones amb discapacitat visual passant-lo a format d’àudio.

Conferència sobre el pas de la Guerra Civil pel Castell del Remei

Pol Galitó Martí, president de l’Associació d’Estudiosos del Front del Segre, va oferir diumenge una conferència sobre el pas de la Guerra Civil pel Castell del Remei que va comptar amb testimonis com el de Jordi Roiger, de 92 anys, que va sobreviure a l’explosió del polvorí que havia instal·lat l’exèrcit franquista el 1939 i que va causar desenes de morts entre militars i civils. Els assistents van omplir la sala Lucilla Atilia del celler per conèixer la història de la finca, que va ser, des de l’abril fins al desembre de 1938, el quarter general republicà d’unitats destacades a primera línia de combat del Front del Segre.

Proposen una via per jutjar els crims franquistes

Els socis parlamentaris del Govern central portaran avui al ple del Congrés la seua pròpia fórmula perquè els tribunals espanyols puguin jutjar els crims del franquisme. En concret, la Cambra haurà de decidir si tramita una proposició de llei registrada el 2020 per ERC, PNB, EH Bildu, Més País i Compromís, afavorida per Junts, la CUP i el BNG. La tramitació parlamentària de la llei de Memòria Democràtica continua estancada.

D’altra banda, el Congrés també debatrà avui una proposició de llei per computar el temps que les dones van prestar al servei social femení durant el franquisme en l’accés a la pensió de jubilació parcial.