«Amb el vestit de Bandini vam voler homenatjar les mares i les àvies»

Especialista en sastreria i conceptualització, el 2015 aquest jove va llançar la seua marca pròpia. Quan va començar a treballar amb Rigoberta i com va ser tot el procés de creació del seu vestit per a l’actuació del festival de música de Benidorm?

Paula Ribó [nom real de Rigoberta Bandini] i jo ens vam conèixer a finals de l’any passat. Ens va presentar un amic comú, un productor de sèries de televisió que de fet és de Lleida. La Paula va contactar amb mi per Nadal i va ser llavors quan vam començar a imaginar el vestuari que més tard va lluir al festival de Benidorm. Tot va anar molt ràpid, el 7 de gener vam posar fil a l’agulla i en unes tres setmanes ho teníem llest. El procés de creació va ser bastant intuïtiu.

Guardo moltes fotografies de la roba que confeccionava la meua àvia i se’m va ocórrer que podríem fer un homenatge a les mares de les nostres mares. Jo a la meua àvia −que era de Térmens− la recordo sempre fent ganxet i cosint mantes per a tota la família, perquè estiguéssim a gust i no passéssim fred. Guardo d’ella aquest altruisme, aquest esforç perquè els altres sempre estiguéssim més còmodes.

I d’allà va sorgir una mica la idea que el disseny del vestit s’assemblés als tapets. Tot el teixit està tallat a làser, així que el que més temps ens va portar va ser la digitalització dels dibuixos. Precisament, alguns dels dibuixos del vestit són reproduccions exactes d’alguns ganxets de la meua àvia.

Es tracta d’una cançó molt reivindicativa, de principi a fi. Quin missatge volia transmetre a través de la roba?

Primer vam començar amb un vestit elegant, volent jugar en la lliga d’aquesta feminitat perfecta que ens han fet creure que ha de representar una dona. Després vam acabar mostrant un mono sense cap mena d’ornament que mostrava el cos de la Paula, una dona que havia estat mare feia just un any, com si anés nua. El missatge que volíem transmetre era el de normalitzar qualsevol mena de cos.

El vestit té gravades algunes referències explícites a la cançó com les paraules ‘tetas’, ‘mamá’ i ‘Aneto’, amb referència a la marca de caldos que també apareix a la lletra. Com van sorgir tots aquests detalls?

Per a mi era molt important que la Paula formés part del disseny del vestit. Vam anar tenint converses en les quals anàvem afegint nous detalls i l’Esteban, la seua parella, també va participar en aquest procés de creació. Com en totes les seues cançons, volíem que hi hagués reivindicació però també un cert punt d’humor.

Fent la vista enrere, quina és la seua experiència en el sector?

Vaig estudiar la carrera de Disseny de Moda a la universitat BAU de Barcelona i més tard vaig fer un màster a l’escola Central Saint Martins de Londres, on vaig estar tres anys. He treballat com a dissenyador a High/End, assistent en Pret-a-porter, figurinista de teatre, dansa.. I des de l’any passat soc el coordinador de Moda de la BAU, on vaig estudiar.

Sempre va tenir interès per la moda?

No. De petit havia fet teatre, pintava.. però no va ser fins a Batxillerat quan vaig descobrir que la moda m’agradava i que m’hi podria dedicar. El meu avi era sastre però quan jo vaig nàixer ja havia deixat aquesta professió, així que no vaig viure aquest món a casa. Encara que a la meua àvia per part de pare sí que la vaig veure sempre cosir de forma desinteressada, no va ser fins més gran que vaig desenvolupar aquesta connexió amb la moda.

I què significa per a vostè la vestimenta?

Per a mi la moda ens diu en quina societat vivim, què volem expressar i qui som. No podem negar el gran poder polític que té la nostra manera de vestir. De fet, ara estic fent un doctorat sobre el poder polític que té la moda en la classe treballadora.

Després de la gran repercussió que ha tingut la seua última feina, quins són els seus següents passos?

No acostumo a marcar-me fites perquè mai les compleixo i sempre arriben coses d’improvís que mai hauria arribat ni a imaginar. Amb vint-i-un anys vaig guanyar el premi 080 a Millor Dissenyador Emergent amb la meua primera col·lecció de roba. Va ser molt emocionant, però no m’ho esperava per a res. A curt termini el meu objectiu és acabar el doctorat.