Aquests són els motius de l'anul·lació de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona

La secció 5 de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança de Zona de Baixes Emissions (ZBE) de l’Ajuntament de Barcelona, que restringeix la circulació de determinats vehicles a la ciutat, en estimar sis recursos presentats per 10 col·lectius. En les sis resolucions, el tribunal ha argumentat la "falta d’informes que avalin algunes restriccions, excés de l’àmbit geogràfic d’implantació i massa restricció del tipus de vehicles afectats", entre altres motius.

L’ordenança va ser aprovada pel plenari municipal el 20 de desembre de 2019 i va entrar en vigor el gener de 2020 i, segons el primer informe d’implementació --que l’Ajuntament va presentar dilluns passat--, la ZBE ha permès reduir en un 40% la circulació de vehicles més contaminants respecto 2017, el que suposa 609.000 desplaçaments menys i una reducció de l’11% dels nivells de NO2 a la ciutat. Totes les resolucions contenen dos vots particulars concurrents, és a dir, a favor de la tesi majoritària d’anul·lació de l’ordenança però amb altres arguments.

Alguns dels col·lectius que han presentat els recursos han estat la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (Fecav) i l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (Audica). També el gremi provincial de tallers de reparació i manteniment d’automòbils de Barcelona, el gremi de transport i maquinària de la construcció de Catalunya, l’associació general d’autònoms-pimes transportistes de Catalunya, la Federació Catalana de Transport de Barcelona (Transcalit) i l’Associació de Transportistas Agrupados Condal (Astac Condal).

1. Capacitat econòmica

El tribunal veu rígid el sistema de distintiu ambiental, que es produeix per la dada d’antiguitat del vehicle, "en el sentit que no hi ha un sistema alternatiu perquè els vehicles obtinguin o progressin al distintiu ambiental". Així, considera que aquesta falta d’alternativa suposa que la continuïtat en la circulació per la ZBE en dies i hores laborals està condicionada a la renovació del vehicle i també a la capacitat econòmica dels afectats per l’ordenança. "Per tant, l’ordenança incideix especialment en els titulars amb menor capacitat econòmica per renovar el seu vehicle", sostenen els magistrats, i afegeixen que en el cas dels vehicles professionals, la limitació es projecta especialment en els col·lectius de menor capacitat econòmica per a la renovació del vehicle, com els autònoms, microempreses o pimes.

A més, exposen que en el procediment d’elaboració de l’ordenança, "no es ponderen prou les conseqüències econòmiques i socials que poden derivar-se d’aquestes mesures restrictives" i afirmen que no es valoren alternatives o mesurades menys restrictives.

2. Conseqüències socials i pressupostàries 

Quant a les conseqüències pressupostàries i econòmiques, el TSJC exposa que l’anàlisi és "molt escueta", que no permet ponderar prou els diferents costos i càrregues que suposa l’ordenança, i que la memòria d’impacte pressupostari i fiscal no pondera la repercussió econòmica que pot tenir en la recaptació per l’impost municipal de circulació de vehicles. Des del punt de vista social, al·lega que "únicament ha ponderat l’equivalència entre menor ús del vehicle (classes socials més vulnerables o per raó de gènere) amb més benefici derivat de la millora de la qualitat de l’aire". "Tanmateix, la limitació individual de mobilitat afecta especialment als col·lectius que no tenen capacitat econòmica per renovar el vehicle, singularment als residents i professionals, la qual cosa tampoc no ha estat objecte de valoració a l’expedient", determina el tribunal.

3. Dades "no actualitzades" 

D’altra banda, al·lega que el procediment d’elaboració de l’ordenança parteix de dades de contaminació "no actualitzades" i presentades de forma imprecisa, segons el tribunal, pel que insisteix que no es dona una informació rigorosa. En aquest sentit, afirma que en el moment de la promulgació de l’ordenança, la contaminació de Barcelona presentava una "tendència descendent", segons dades de 2018, que assegura que no són considerades en la documentació preparatòria.