És millor beure aigua de l'aixeta o comprar-la embotellada?
Pros i contres de l’aigua de l’aixeta i l’embotellada
Imatge d'una aixeta
L’aigua de l’aixeta, en la majoria de ciutats o poblacions, pot arribar a ser tan natural com l’embotellada, ja que en la major part dels casos és d’excel·lent qualitat, gràcies als continus i meticulosos controls que els ajuntaments fan de tots els seus paràmetres. Pot arribar a aconseguir-se un major control sanitari que a les aigües que han estat envasades en botelles. S’ha demostrat científicament, que els envasos de plàstic estan constituïts a base de policarbonat i PVC, que contenen els additius BPA o Bisfenol A, i poden alliberar-lo sobre el contingut de les botelles d’aigua. A més, en la incineració de les botelles fabricades mitjançant aquestes substàncies, s’alliberen a l’atmosfera components a base de dioxines i furans entre altres, que són potencialment cancerígens.
Generalment, l’aigua de l’aixeta es distribueix per les canonades sense necessitat de consum d’energia en el seu embotellament, envasament i transport, a més de no generar envasos innecessaris ni altres residus. L’aigua de l’aixeta pateix molt menys per les condicions d’emmagatzemament i distribució, com podrien ser les altes temperatures, i tampoc té data de caducitat. També és molt més barata que l’aigua embotellada: fins 250 vegades més barata, pel que el seu consum dona lloc a evidents beneficis tant per als ciutadans com per al medi ambient.
En diversos estudis, s’ha demostrat que produir un litre d’aigua embotellada de marques famoses, pot generar fins 600 vegades més de diòxid de carboni que un litre d’aigua de l’aixeta. Per fabricar una botella de mig litre d’aigua, es necessiten tres litres d’aquesta, a més de la despesa energètica que comporta produir la botella i transportar-la. Reciclar també és important, ja que si la botella es tira i no es recicla, les conseqüències ambientals són encara pitjors. La majoria de les vegades, els plàstics de les botelles i d’altres objectes, van a parar als rius i mars, on s’estan formant enormes illes compostes per residus d’aquests plàstics que acaben en el nostre organisme a causa de l’alimentació.
Però no tot són avantatges a l’aigua de l’aixeta: components com el clor o la cloramina sempre s’han utilitzat com a desinfectants. El clor és altament perjudicial per a la salut, ja que per al Consell per a la Qualitat del Medi Ambient dels Estats Units el risc de càncer entre els qui beuen aigua clorada és un 93 % més alt, tot i que les aigües passen un control de qualitat per no superar els nivells que podrien ser perjudicials per a la salut.
D’altres substàncies que podem trobar en el aigua de l’aixeta:
- Metalls pesants: alumini, plom, arsènic, crom...
- Fluor: no només no és necessari com a manera de prevenir les càries sinó que a més és altament perjudicial per a la nostra salut.
- Pesticides i herbicides: el seu ús abusiu no el patim únicament als nostres plats, sinó també a l’aigua, quan aquests contaminants són arrossegats per les pluges, la neu i els regs.
- Restes de medicaments: els medicaments arriben als rius i pantans que subministren a les nostres llars|cases. Són resistents als tractaments de les plantes potabilitzadores, per la qual cosa acaben apareixent a l’aigua de l’aixeta.
- Isòtops radioactius: radioactivitat natural, centrals i accidents nuclears o vessaments suposadament accidentals als rius. Les conseqüències són impredictibles.
- Compostos orgànics volàtils.
