SEGRE

CATALUNYA USOS LINGÜÍSTICS

Una enquesta revela la primacia del castellà fora de les aules

El síndic creu que l'aplicació del 25% “agreujaria” les actuals disfuncions

El síndic, Rafael Ribó, ahir a la presentació de l’informe.

El síndic, Rafael Ribó, ahir a la presentació de l’informe.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El síndic de greuges estima que l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un 25 per cent de castellà a les aules “agreujaria” les disfuncions del sistema educatiu català. En la presentació de l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya, basat en una enquesta a un total de 52.522 alumnes de primària i secundària, va assegurar que, en cas d’aplicar-se aquesta normativa, el castellà tindria en realitat una presència a l’aula del 35 per cent, perquè ara ja hi ha un fort component bilingüe en el context de les classes que els tribunals no estan tenint en compte. D’aquesta manera, les dades recopilades revelen que ni el català ni el castellà no són llengües residuals: en general, el català s’utilitza durant el 62,1% de la jornada escolar; el castellà, durant el 33,1,% i l’anglès o altres llengües, durant el 4,7%, mentre que en la secundària la presència del català i del castellà baixa una mica (60,6% i 32,9%).

Concretament, el català és majoritari a l’aula com a llengua vehicular (un 70% a primària i un 64,4% a la secundària), mentre que al pati i al menjador es parla majoritàriament en castellà, especialment a secundaria. És fora de l’escola on el castellà supera amb escreix el català: en l’àmbit familiar, en grups d’amics, en la lectura i en el consum de continguts audiovisuals. De fet, un 20,9 per cent dels adolescents no tenen cap interacció en català fora de l’àmbit educatiu.

Rafael Ribó va apuntar que l’ús de les llengües oficials en l’ensenyament català “es pot garantir sense necessitat d’aplicar una proporció mínima ni percentatges”. Abans que res, va recomanar modificar la legislació per poder “consolidar una concepció holística de la llengua vehicular” i treballar en funció del context sociolingüístic a través dels projectes de centre. D’altra banda, va demanar també més formació, millor competència lingüística entre el professorat i emprendre una “acció afirmativa” del català i l’aranès més enllà del context educatiu.

tracking