Científics sobre la Zona de Baixes Emissions: "Salva vides"

Científics especialitzats en contaminació atmosfèrica consultats per l'agència Efe veuen incomprensible la sentència del TSJC que anul·la l’ordenança municipal de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), i defensen que és una mesura que s’aplica ja en ciutats europees i que veuen imprescindible perquè "salva vides". La Zona de Baixes Emissions, que va entrar en vigor el gener de 2020, limita la circulació dels vehicles més contaminants dins de la ciutat de Barcelona durant els dies feiners amb la intenció de reduir l’excessiva contaminació atmosfèrica de la capital catalana.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès sis resolucions que donen parcialment la raó als recursos contra la ZBE presentats per l’Associació Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, el Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment de Vehicles de Barcelona, la Federación Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) o l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA). El tribunal entén que l’ordenança té deficiències en la seua elaboració, per la falta d’informes determinants i per ser excessiu l’àmbit geogràfic d’aplicació i el tipus de cotxes exclosos.

En declaracions a Efe, el geòleg i especialista en contaminació atmosfèrica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Xavier Querol considera que l’anul·lació de la ZBE "és una molt mala notícia", i denuncia que "algunes parts de la sentència no són certes, com que les mesures haurien de centrar-se al port". "El port genera el 5-10 % de les partícules en suspensió, mentre que el trànsit suposa el 35 % del total, i quant a l’òxid de nitrogen el port aporta menys del 10 %, un percentatge molt inferior al 70 % que comporta el trànsit," detalla el geòleg. "Això no vol dir que no hàgim de controlar les emissions dels ports, però tampoc no s’han de subestimar les conseqüències mediambientals dels vehicles", afegeix.

Malgrat reconèixer que la sentència respon, en part, als efectes col·laterals socialment discriminatoris de la ZBE, com les dificultats econòmiques de moltes persones per renovar el seu vehicle, Querol lamenta que els magistrats hagin anul·lat l’ordenança en lloc de demanar la reducció d’aquests factors discriminatoris.

Els vehicles afectats, entre ells els dièsel d’abans del 2004, tenen unes emissions de partícules contaminants que l’OMS va catalogar el juny del 2012 com a cancerígens de nivell 1, és a dir, amb un grau molt elevat d’emissió de partícules cancerígenes. L’expert del CSIC defensa que, en ser una mesura que s’aplica a vehicles anteriors al 2004, de fa 18 anys, "no afecta a tanta gent, perquè poques persones utilitzen diàriament un cotxe tan antic per anar a treballar". Querol retreu, tanmateix, les administracions competents que no hagin preparat un sistema de subvencions per atenuar els efectes de l’ordenança sobre les persones amb dificultats per canviar de vehicle.

L’especialista en contaminació ambiental posa de relleu que la mesura, que s’aplica a 280 regions europees, ja ha aconseguit reduir un 3 % de vehicles molt contaminants a la ciutat, i que la disminució anava a ser major el 2022 pel final de les moratòries.

PROBLEMES DE SALUT CAUSATS PER LA POL·LUCIÓ

"Cada vegada existeixen més evidències dels problemes de salut que causa la contaminació i la importància de les reduccions de la circulació de certs vehicles per minvar aquests impactes tant a nivell de salut com mediambiental", explica a Efe l’investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona Xavier Basagaña. Per a aquest investigador, la ZBE és "un primer pas" per reduir els vehicles contaminants a la capital catalana, i puntualitza que "és difícil conèixer l’impacte d’aquesta mesura en el marc de la pandèmia, que ha generat canvis en la mobilitat de les persones." Malgrat la sentència del TSJC, Basagaña confia que que la ZBE es mantingui, sobretot perquè "la llei espanyola de canvi climàtic té previst implementar aquestes zones a més ciutats espanyoles" i perquè "l’experiència d’aquestes mesures en diferents ciutats europees avala la necessitat d’aquesta normativa".

Per la seua part, el catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) José María Baldasano critica, en declaracions a Efe, que la sentència "prioritza el dret a la mobilitat per davant del dret a la salut". El catedràtic sospita que "no hi ha hagut una anàlisi per demostrar quin dels dos té una prioritat", i adverteix que reforçar el dret a la salut implica menys despeses socials. "Barcelona té un parc de vehicles molt antic, amb una antiguitat mitjana de 13 anys, que s’hauria d’actualitzar per raons de seguretat i per rebaixar les emissions", assevera l’enginyer ambiental. Baldasano subratlla, en contra de l’opinió del TSJC, que l’Ajuntament de Barcelona oferia 10 dies a l’any perquè els vehicles amb restriccions de mobilitat poguessin transitar per la ciutat.

"L’anul·lació de la ZBE és un error. És una mesura que prioritza respirar aire de qualitat i que pretén solucionar part dels problemes de contaminació crònica i sistemàtica diària a Barcelona, una ciutat en la qual cada any hi ha 3.000 morts induïdes per la contaminació atmosfèrica," conclou Baldasano.