Gairebé 60 milions d'europeus viuen amb excés de soroll pel trànsit

Gairebé 60 milions d’europeus viuen sotmesos a nivells de soroll generat per vehicles que són perjudicials per a la seua salut, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que situa Bilbao, Màlaga i Sevilla com les ciutats espanyoles amb més veïns exposats a excés de soroll.

L’estudi, que publica la revista Environment International, indica que si les ciutats europees complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria de soroll evitarien cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

L’estudi del ISGlobal, centre impulsat per Fundación La Caixa, ha avaluat els nivells de soroll procedents del trànsit rodat, la principal font de soroll ambiental, a 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut.

Estudis anteriors ja havien relacionat el soroll ambiental amb una sèrie d’efectes perjudicials per a la salut, com alteracions del son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos al nàixer, deteriorament cognitiu, problemes de salut mental i deteriorament del benestar.

"L’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d’estrès sostingut que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat", segons els autors de l’estudi.

Els resultats mostren que més d’un 48 % dels 123 milions de persones adultes (20 anys o més) incloses en l’estudi suporten nivells de soroll superiors al recomanat per l’OMS, que aconsella que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 hores no sobrepassi els 53 decibels (o el que és el mateix, 53 db Lden).

MENYS SOROLL, MENYS MORTS

En virtut d’estudis previs que van establir associacions entre soroll i mortalitat per cardiopatia isquèmica, els investigadors han estimat que complir les recomanacions de l’OMS permetria evitar més de 3.600 morts cada any. "Els nostres resultats ofereixen per primera vegada una imatge de conjunt de les ciutats europees i permeten entendre amb més claredat per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa occidental, rere les partícules contaminants de l’aire," ha explicat la investigadora del ISGlobal Sasha Khomenko. "Tot i així -ha puntualitzat-, tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del tràfic sobre la salut és encara molt més gran, ja que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta una infraestimación de l’impacte".

Segons Khomenko, les dades disponibles només els han permès analitzar la població exposada a més de 55 dB Lden, "quan el recomanat per l’OMS són 53 dB Lden i tenim la sospita que podrien produir-se efectes adversos fins i tot amb l’exposició a nivells inferiors de soroll". L’equip també ha trobat dificultats metodològiques a causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat dels mateixos. Cada un dels mapes de soroll utilitzats va ser sotmès a una avaluació qualitativa, i la majoria d’ells es van enquadrar en les categories de baixa o mitja qualitat i menys del 17 % van ser considerats de bona qualitat.

"La directiva europea sobre soroll ambiental va establir l’obligatorietat de fer mapes estratègics, però no va fixar una metodologia o unes directrius, per la qual cosa els resultats han estat dispars. Des de gener de 2019 comptem amb una metodologia comuna per als Estats membres de la Unió Europea, pel que es pot esperar que en els propers anys es puguin fer avaluacions de l’impacte del soroll del tràfic en la salut molt més completes i precises," ha augurat Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de Contaminació Atmosfèrica del ISGlobal.