Descriuen un nou símptoma de la covid en infants, la laringotraqueobronquitis
Un CAP de Lleida ciutat.
L’arribada d’òmicron ha donat lloc a una complicació de la COVID-19 no reconeguda anteriorment en nens petits: la laringotraqueobronquitis, també coneguda com a crup. Al primer informe revisat per parells fins la data, els metges del Boston Children’s Hospital (Estats Units) descriuen 75 nens que van acudir al servei d’urgències de l’hospital amb laringotraqueobronquitis i COVID-19 des de l’1 de març de 2020 fins el 15 de gener de 2022. Alguns casos van ser sorprenentment greus, requerint hospitalització i més dosi de medicaments en comparació amb la laringotraqueobronquitis causat per altres virus. Una mica més del 80% es van produir durant el període d’òmicron.
"Hi va haver una delimitació molt clara des del moment en què l’òmicron es va convertir en la variant dominant fins el moment en què comencem a veure un augment en el nombre de pacients amb laringotraqueobronquitis", diu el doctor Ryan Brewster, primer autor de l’informe, que s’ha publicat a la revista científica 'Pediatrics'.
La laringotraqueobronquitis, coneguda mèdicament com laringotraqueitis, és una malaltia respiratòria comuna en nadons i nens petits. Es caracteritza per una tos característica i una inhalació sorollosa i aguda. Es produeix quan els refredats i altres infeccions víriques causen inflamació i inflor al voltant de la laringe, la tràquea i els bronquis. En els casos greus, inclosos alguns de de vistos al Boston Children’s, pot restringir perillosament la respiració.
Els estudis de COVID-19 en animals han descobert que la soca òmicron té més "preferència" per les vies respiratòries superiors que les variants anteriors, que es dirigien principalment a les vies respiratòries inferiors. Això pot explicar la sobtada aparició de la laringotraqueobronquitis durant l’onada òmicron, segons Brewster. D’acord amb el patró general de laringotraqueobronquitis, la majoria dels nens amb COVID-19 i laringotraqueobronquitis eren menors de 2 anys i el 72 per cent eren homes. Tret d’un nen amb un virus de refredat comú, cap no tenia una infecció vírica diferent del SARS-CoV-2.
Encara que cap nen va morir, nou dels 75 nens amb laringotraqueobronquitis associat a COVID-19 (el 12%) van necessitar ser hospitalitzats i quatre d’ells (el 44%, o el 5% del total) van requerir cures intensives. En comparació, abans de la COVID-19, menys del 5 per cent dels nens amb laringotraqueobronquitis eren hospitalitzats i, d’ells, només entre l’1 i el 3 per cent requerien intubació.
En general, el 97 per cent dels nens van ser tractats amb dexametasona, un esteroide. Tots els que van ser hospitalitzats van rebre epinefrina racèmica a través d’un nebulitzador, que es reserva per a casos moderats o greus, igual com el 29 per cent dels nens tractats en urgències. Els que van ser hospitalitzats van necessitar una mitjana de sis dosis de dexametasona i vuit tractaments d’epinefrina nebulitzada per controlar els seus símptomes.
