Els científics troben maneres d'estudiar i reconstruir les olors del passat

Investigadors del Instituto Max Planck per a la Ciència de la Història Humana de Jena (Alemanya) han analitzat la importància de l’olor en la història de la humanitat i aborden com i per què els experts podrien investigar les olors del passat, segons publiquen a la revista 'Nature Human Behaviour'.

En els últims anys, milions de persones de tot el món han patit la pèrdua de l’olfacte a causa del COVID-19. Fins i tot aquells que han evitat la infecció experimenten ara el món de les olors de forma diferent a causa de les mascaretes que proporcionen protecció contra el virus. Aquesta pèrdua d’olfacte ha posat de manifest l’important paper que exerceix l’olfacte en la forma en què percebem i naveguem pel món, i ha subratllat les connexions entre l’olfacte i la salut mental i física.

L’olor sempre ha estat un component integral de l’experiència humana, però fins ara, el passat ha romàs en gran manera inodor. La majoria de les olors provenen de substàncies orgàniques que es descomponen ràpidament, deixant poc perquè els arqueòlegs investiguin milers d’anys després.

Ara, un equip d’investigadors del MPI per a la Ciència de la Història Humana està buscant noves formes de reviure els paisatges olfactius del passat i utilitzar l’olor per estudiar l’experiència, el comportament i la societat del passat. "Rastrejar l’olor en el passat profund no és una tasca senzilla --assegura Barbara Huber, autora principal del treball--, però el fet que la història registri expedicions de descobriment, guerres i intercanvis a llarga distància per adquirir materials amb fortes propietats olfactives, com l’encens i les espècies, revela com d'important que ha estat l’olor per a la humanitat".

Comprendre la dimensió sensorial de la història de la humanitat i l’ús de substàncies oloroses i aromàtiques pot aportar coneixements sobre molts aspectes del passat, com els rituals, la perfumeria, la higiene, la cuina, el comerç i l’intercanvi. Però com l’olor forma part de la forma en què experimentem, entenem i naveguem pel món, les olors antigues també poden aportar informació sobre aspectes més generals del passat, des de la jerarquia social i les pràctiques socials fins la identitat de grup.

"L’olor és un aspecte poderós i infravalorat de l’experiència humana --assenyala la professora Nicole Boivin, autora principal de l’estudi i directora del Departament d’Arqueologia del MPI Ciència de la Història Humana-. Les olors arriben al nostre cervell de forma bastant directa i ens motiven de manera decisiva, ja sigui per evitar el perill, identificar una cosa que és bona per a nosaltres o recordar alguna cosa del nostre passat, per exemple".

"Utilitzant només rastres de substàncies perfumades conservades en artefactes i elements arqueològics --afegeix Huber--, nous mètodes estan revelant les poderoses olors que eren una característica cardinal de les antigues realitats viscudes, i que modelaven l’acció, els pensaments, les emocions i els records humans".

En aprofitar els nous i potents enfocaments biomoleculars i ómicos, com les tècniques proteòmiques i metabolómicas, i en vincular les noves dades amb la informació dels textos antics, les representacions visuals i els registres arqueològics i mediambientals més amplis, els investigadors poden obrir nous aspectes del món antic, de les nostres societats i cultures canviants i de la nostra evolució com a espècie.

Els autors del nou article esperen que una investigació més important sobre els rics "paisatges olfactius" del passat permeti conèixer els mons sensorials d’antany i les diverses formes en què les persones han captat les olors de la naturalesa per donar forma a l’experiència humana.