Set de cada deu persones prenen suplements nutricionals
Alguns poden tenir efectes adversos per a la salut
Set de cada deu persones prenen suplements nutricionals
L’informe Uso de suplementos nutricionales en la población española, elaborat per l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica i la Fundació Mapfre i realitzat en més de 2.600 espanyols, assenyala que 7 de cada 10 (un 70%) utilitza aquest tipus de productes i la meitat d’ells ho fa de forma freqüent. Quant als productes més consumits, segons l’estudi, estaran les vitamines, el calci i omega 3, seguit pels probiòtics. Altres productes molt consumits són els que s’utilitzen per a la pèrdua de pes i els que estan compostos per extractes de plantes, com segó, ginseng i llevat de cervesa.
El multivitamínic amb minerals és el complex que més es consumeix, en concret, el 18% de la població, que ho fa de forma mensual, setmanal o diàriament. Una proporció similar dels enquestats també pren probiòtics (27,3%), especialment les dones i el grup d’edat d’entre 26 i 45 anys, i el 28,6%, també dones majoritàriament, consumeix sense prescripció algun complement amb extracte de plantes o fitoteràpia, com, per exemple, pol·len, gelea reial i fibra, que solen adquirir-se en herbolaris.
El consum més important el realitzen les dones, però també els homes, en aquest cas per millorar el rendiment esportiu, a través del consum de barretes i de gels energètics. Els homes consumeixen més barretes energètiques i les dones, més preparats per reduir talla. Així ho indica l’informe, que posa de manifest que 2 de cada 10 persones (19,9%), especialment homes entre 18 a 45 anys amb sensació de tenir bona salut, pren productes per a esportistes, com barretes energètiques (15%), preparats de proteïnes, sèrums i batuts (14%), begudes especials (13%), i gels d’hidratació (9%), que solen autoadministrar-se (sense prescripció mèdica) i que en general es compren per internet.
També l’informe assenyala que el 13,8% ha pres l’últim any productes específics per perdre pes, entre els quals destaquen els preparats que substitueixen algun menjar del dia (11%) o tots (6%). Els consumidors més freqüents d’aquest tipus de productes, que són prescrits en la majoria dels casos per dietistes-nutricionistes, són dones, entre 18 i 45 anys, que consideren el seu pes, poc o gens adequat.
L’informe classifica els productes entre els que tenen eficàcia, els que tenen dubtosa eficàcia o no hi ha prou estudis que n'avalin l'ús i els que poden, fins i tot tenir efectes adversos en la salut de les persones:
Amb efectivitat provada
- Àcid fòlic: el suplement nutricional més provat per a la prevenció de defectes del tub neural (espina bífida) en l’embaràs.
- Cafeïna: sens dubte un dels que té més avaluacions positives i està demostrat que produeix una millora del rendiment esportiu.
- Vitamina D: millora el tractament d’infeccions respiratòries en persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).
- L’ús de suplements de calci també pot tenir efectes positius per a la prevenció de la hipertensió, especialment en homes i menors de 35 anys i el ferro pot ser eficaç en estats carencials, com per exemple en cas d’anèmia.
- Els productes d’ús mèdic especial per a la pèrdua de pes en dietes molt baixes en calories també són eficaços, encara que els experts aconsellen utilitzar-los sempre sota control mèdic.
Amb efectivitat dubtosa
- Els probiòtics: només són eficaços en cas de rehidratació davant de diarrea aguda o per consum d’antibiòtics, però hi ha poques proves que indiquin que poden ser eficients davant infeccions respiratòries, augment de defenses o pèrdua de pes.
- L’impacte de la beta-alanina en el esport, que és una de les substàncies considerades com a|com més ben avaluades, es pot veure que malgrat que els estudis mostren lleugeres millores en el rendiment esportiu, els efectes dependrien del tipus i temps d’activitat física i que alguns podrien deure’s a biaixos presents en els estudis.
- Compostos rics en omega-3.En la majoria dels casos no hi ha proves amb prou qualitat per treure conclusions definitives, encara que s’han observat efectes positius a l’hora de prevenir malalties cardiovasculars, tractar malalties gastrointestinals i millorar la cognició, entre d’altres.
- Extractes de plantes: els complexos d’extractes d’herbes (en general), així com la glucosamina, el Ginseng i l’extracte d’all, són els productes més estudiats, mentre que les valoracions relatives a l’equinácea, els extractes de nabius i la carxofa, són menors i no hi ha proves clares d’efectivitat per a cap d’aquests suplements.
Amb efectes adversos
- Un excés de vitamines pot ser perjudicial, com podria ser el cas del calci o el ferro, i tenir conseqüències molt greus, com seria el cas de la vitamina A durant l’embaràs, que pot derivar en malformacions congènites. I és que, segons es recull a l’informe, una àmplia varietat de vitamines i minerals i les seues combinacions, s’han associat a efectes adversos de significació diversa, variant des d’un risc més gran|important de mortalitat en la suplementació amb antioxidants com betacarotens i vitamines E i A, o de mortalitat fetal i neonatal en la suplementació amb magnesi en dones embarassades. També s’ha observat un risc més gran|important de càncer de pròstata i diabetis tipus 2 associat a la suplementació amb seleni, o de càncer de pulmó en fumadors suplementados en beta carotens, així com a|com possible augment del risc d’ictus amb la suplementació combinada de vitamina D i calci. A més, altres efectes molt comuns de tipus gastrointestinal, s’han descrit en l’ús de suplements de vitamina C, ferro, niacina, antioxidants .
- Extractes de plantes: s’han registrat casos de toxicitat hepàtica aguda, i fins i tot hi ha hagut morts per sobredosificació d’alguns suplements.
L’informe incideix en la necessitat de què els professionals sanitaris, prescriptors de molts d’aquests productes, adquireixin les competències acadèmiques suficients sobre aquests productes per poder basar les seues recomanacions en evidències científiques.
També considera clau incrementar els coneixements dels ciutadans en matèria d’alimentació i salut perquè puguin prendre decisions informades i promoure la regulació europea vigent, perquè la informació subministrada al consumidor sigui clara, transparent i basada en l’evidència científica, especialment referent a la seua eficàcia i seguretat.
La informació i formació de l’usuari és clau ja que moltes de les carències|mancances que tenen les persones poden solucionar-se a través d’una alimentació sana i amb l’augment de determinats aliments com fruites, verdures o llegums.
