Elisabeth II exhibeix el seu suport al príncep Andreu en l'homenatge al duc d'Edimburg

La reina Elisabeth II, a qui és cada vegada més difícil veure en públic, va donar aquest dimarts una inesperada mostra de suport al seu fill el príncep Andreu en entrar del seu braç en la cerimònia d’homenatge al seu difunt marit, el duc d’Edimburg, mort fa un any.

A l’interior de l’abadia de Westminster, que va reunir al més selecte de la noblesa europea i de la societat britànica, es respirava un ambient d’emoció abans que comencés el servei religiós, després que la salut de la reina s’hagi deteriorat de forma evident en els últims mesos. Per això, la sorpresa en veure la sobirana, de 95 anys, entrar de bracet del seu fill el príncep Andreu, va provocar el murmuri al temple, com va poder constatar EFE. Segons el programa, Andreu havia d’haver entrat acompanyat per la seua filla, la princesa Beatriu, abans de l’hereu a la Corona, el príncep Carles, i del segon en la línia de successió, el príncep Guillem.

Si complicat ha estat recentment veure en públic Elisabeth II, encara més ho ha estat amb el príncep Andreu, qui al març va arribar a un acord multimilionari amb la dona que l’acusava d’abús sexual quan ella era menor, Virginia Giuffre. L’acord va evitar el judici, però no li va estalviar l’oprobi. La monarca ja li havia retirat al gener els seus títols militars i els seus patronatges, si bé mai no el va desposseir del ducat de York.

Amb el seu gest d’avui, Elisabeth II, segons el parer dels experts en la reialesa britànica, recorda que Andreu continua sent el seu fill -tradicionalment se l'ha considerat el seu fill favorit-, malgrat que ja no exerceixi obligacions reals. Malgrat tot, no es preveu que Andreu  participi el juny en les celebracions pel Jubileu de Platí pels 70 anys de regnat de la seua mare: una manera més de marcar la ratlla pel Palau entre el seu paper públic i la persona privada.

Una reina emocionada

Amb l’acte d’acció de gràcies d’avui, la reina va poder d’alguna forma pal·liar el dolorós funeral amb què va haver d’acomiadar l’any passat el seu marit, on les seues imatges asseguda sola a causa de les restriccions socials van donar la volta al món. Aquesta vegada sí que es van poder cantar els himnes triats en vida per Felip que en el funeral de l’any passat no van poder escoltar-se per les normes anticovid. Avui s'ha pogut veure en alguns moments una monarca afligida i molt commoguda, malgrat que va semblar a tota hora estar en control de la situació. L’entorn d'Elisabeth II limita al màxim les seues aparicions, encara més després d’haver passat recentment la covid, pels problemes de mobilitat que pateix.

El "Déu salvi a la reina" amb què els assistents van acomiadar la cerimònia va sonar més contundent que mai: a ningú no se li escapa que és possible que no hi hagi gaires oportunitats similars en el futur per demostrar la seua devoció per una reina que continua tenint nivells molt alts de popularitat.

Monarquies i Govern

Els primers espases del Govern britànic, ubicats davant la Família Reial, no van voler perdre’s la cita. Al costat del primer ministre, Boris Johnson, es van situar els qui més sonen com els seus eventuals successors, el ministre d’Economia, Rishi Sunak, i la titular d’Exteriors, Liz Truss. Més de 30 membres de monarquies europees també van assistir a l'acte, entre ells els reis d’Espanya, Felip i Letizia.

En el seu missatge, el degà de Windsor, David Conner, va recordar que el príncep Felip, mort l’abril passat als 99 anys, va formar part d’una "humanitat imperfecta", però que en ocasions es va sentir "ferit" en considerar que era injustament criticat o incomprès". I va destacar igualment la "lleialtat" que sempre va demostrar cap a la seua dona i la importància del seu treball benèfic que va calar d’especial manera entre la joventut.

En aquest esperit, una de les representants de les centenars de fundacions que el duc d’Edimburg va apadrinar, el Bowles Rock Trust, Catherine Gallagher, va destacar EFE l’exemple que el marit de la reina va suposar per a molts joves pel seu amor a la naturalesa i per la importància que li va donar a exercitar-se a l’aire lliure.