Tanca la històrica residència Ramon Llull

El Col·legi Major Ramon Llull de Barcelona, la residència d’estudiants més antiga de Catalunya, que ha estat la casa de molts lleidatans durant la seua etapa universitària a la capital catalana, tancarà les portes aquest any després de gairebé cent anys d’història. La decisió ha commocionat els 98 estudiants que actualment s’allotgen en aquest edifici, que s’han mobilitzat per defensar fins a l’últim dia el centre. Si el tancament no es revoca ni s’ajorna, quan acabi aquest curs hauran de buscar un pis per compte propi o traslladar-se a l’altra residència que encara gestiona la Universitat de Barcelona, el Col·legi Major Penyafort-Montserrat.

“No volem que morin anys de tradicions, ja que per a nosaltres la Ramon Llull no és una simple residència. Gent que ha vingut de tot el món a estudiar a Barcelona ha trobat aquí una família que l’ha acollit amb els braços oberts. Per això, tant els actuals residents com els antics estudiants l’estimem tant i no volem que es perdi”, reivindica el lleidatà Ferran Ciria, que és el president del Consell Col·legial d’aquest històric centre.

Explica que a finals de gener el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va fer una visita excepcional a l’edifici en la qual va comunicar als col·legials el tancament imminent de la residència. Els motius exposats: la falta de demanda, que el Col·legi Major Ramon Llull genera dèficit a la universitat i que la diputació de Barcelona (la propietària de l’edifici) volia recuperar l’immoble. Poc després, en una reunió amb membres del Consell Col·legial, el coordinador general de la Diputació va aclarir que la intenció era transformar el recinte de l’Escola Industrial i, en el cas de la Ramon Llull, reformar-la i convertir-la en una residència per a investigadors i creadors.

En aquest sentit, van destacar que les obres no es durien a terme a curt termini i que va ser la UB qui els va comunicar al desembre que renunciava a la gestió de la residència. Amb l’objectiu que el Col·legi Major no tanqui aquest curs i segueixi funcionant fins que comencin les obres a l’edifici, els estudiants tenen previst convocar una manifestació a finals d’abril.

Va acollir Pompeu Fabra, Salvador Espriu o Carles Riba

Aquest Col·legi Major és l’hereu de l’antiga Residència d’Estudiants de Catalunya, que es va inaugurar el 1921 en un xalet de Sant Gervasi i es va traslladar al recinte de l’Escola Industrial el 1929.

Entre els alumnes que han passat per aquesta residència destaquen personalitats de la talla de Pompeu Fabra, Carles Riba, Salvador Espriu o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Va continuar oberta fins i tot durant la dictadura franquista i, l’any 1989, va passar a mans de la diputació de Barcelona. No és la primera vegada que aquesta residència està contra les cordes.

El 2011 també van intentar tancar-la, encara que en aquella ocasió les mobilitzacions dels estudiants van aconseguir impedir-ho.