El telescopi Hubble descobreix Eärendel, l'estrella més llunyana mai observada

A través del telescopi Hubble es veu només com un puntet de tres píxels, però, en realitat és l’estrella més llunyana i antiga mai observada. Eärendel, a 12.900 milions d’anys llum de la Terra i formada quan l’univers encara era jove, serà una porta per entendre l’evolució estel·lar.

Encara que ja no existeix, perquè va explotar fa milions d’anys, la seua llum va ser tan potent que encara és visible i és una estrella de rècord ja que, fins ara, la més llunyana detectada era Ícar, descoberta el 2018 a 9.000 milions d’anys llum.

La troballa que publica avui Nature ha anat a càrrec d’un equip internacional, amb participació espanyola, liderat per Brian Welch de la Universidad Johns Hopkins (EUA) i l’equip Space Telescope Science Institute. "Fins ara havíem vist només estrelles recents, mai una de tan antiga com aquesta", que va existir en els primers mil milions d’anys després del Big Bang, diu a Efe l’investigador i un dels signants de l’estudi José María Diego, de l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC).

Diego destaca la importància del descobriment per entendre l’evolució de les estrelles i com es van formar les primeres, així com l’etapa de reionització de l’univers, un període en el qual circulaven electrons lliures, però no se sap gaire bé quines fonts d’energia van provocar aquest procés.

Eärendel serà "una finestra a una era de l’univers amb què no estem familiaritzats, però que va conduir a tot el que coneixem. És com si haguéssim estat llegint un llibre interessant, però haguessim començat al segon capítol i ara tenim l’oportunitat de veure com va començar tot", diu Welch, citat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’estrella pren el seu nom del poema "El viatge d’Eärendel, l’estrella vespertina", escrit el 1914 per J .R .R. Tolkien, autor de "El senyor dels anells", i es troba en una galàxia que han anomenat Sunrise Arc.

L’equip calcula que tindria, almenys, 50 vegades la massa del Sol i és molt més brillant que aquest, però caldrà esperar que el recent estrenat telescopi James Webb estigui totalment operatiu per determinar-ne la massa, mida, temperatura, radi i establir si és una estrella de primera o de segona generació. Diego explica que les de primera generació, les més properes a l’inici del Big Bang, només estaven formades per hidrogen i heli, ja que juntament amb una mica de liti eren els únics elements que hi havia a l’univers, i les de segona contenen petites quantitats d’altres substàncies.

D’Eärendel ja només en queda la llum i per predir si la seua brillantor es mantindrà en els propers anys o és temporal "es necessita calcular la massa de totes les estrelles que es troben en la línia de visió", assenyala la també signant de la investigació Yolanda Jiménez, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), que ha participat en el projecte, així com la Universitat del País Basc.

Fins a 2018, quan es va detectar Ícar, ningú no havia pensat a buscar aquest tipus d’estrelles, que són molt difícils de reconèixer, "són simplement un punt de llum, sense cap forma", detalla Diego. De fet, Hubble es va dissenyar per veure galàxies a la distància que està Eärendel, però no para estudiar una única estrella: "fa tres anys era ciència-ficció, ningú no s’ho hauria cregut".

Tanmateix, ha estat possible gràcies a "una cosa que ens regala la naturalesa", un fenomen anomenat lent gravitatòria, l’efecte de la qual és com fer el Hubble 70 vegades més gran. "No hi ha telescopi a la Terra que sigui tan gran; és una combinació única". Una lent gravitatòria és una concentració de matèria molt gran, en aquest cas un cúmul de galàxies tan massiu que corba l’espai al seu voltant. En passar per aquesta zona, la llum es corba i actua com una lent. En mirar a través d’aquesta lent gravitatòria, el Hubble amplifica el que veu darrere i, en zones molt petites, aquesta ampliació pot ser "molt molt alta". Eärendel està just en una d'aquestes, assenyala Diego.

La combinació entre la lent gravitatòria i Hubble, el telescopi que fa gairebé 32 anys que està proporcionat innombrables coneixements científics, ha fet possible detectar aquesta estrella i s’espera que amb el James Webb pugui veure’s cada vegada més ampliada per saber-ne més. De moment, Eärendel és només un punt de tres píxels, però, destaca Diego, "és increïble la quantitat d’informació que es pot obtenir d’un sol puntet".