SEGRE

Els motius pels quals Ucraïna guanya la guerra informativa, segons la UOC

El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski

El president d'Ucraïna, Volodimir ZelenskiUKRAINIAN DEFENSE MINISTRY

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Una enquesta d'Euroskopia del març de 2022 indica que gairebé el 80 % dels europeus considera inacceptable la invasió d'Ucraïna, i vuit de cada deu estatunidencs dona suport a les sancions econòmiques a Rússia, segons un sondeig de la Universitat de Monmouth. "A l'inici d'un conflicte, el més important és la batalla pel relat, és a dir, amb qui està la societat i a qui culpabilitzen i victimitzen", explica Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC),

En la mateixa línia es pronuncia Alberto Quian, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que apunta a una de les claus: "L'ús que Zelenski fa de les tecnologies i canals de comunicació socials i convencionals de manera ordinària, com si fos un ciutadà més." Aquesta proximitat del líder ucraïnès enfront de la imatge distant del seu rival és, segons Quian, un element decisiu en aquesta victòria moral.

Una de les característiques pròpies d'aquesta guerra és que la desinformació que sovint surt de les anomenades granges de trols amb ànim de dividir la ciutadania funciona molt menys que en altres esdeveniments (Armilles Grogues, pandèmia o eleccions a la presidència dels Estats Units del 2016, per posar només tres exemples). "L'eficàcia està sent baixa perquè, perquè aquesta desinformació faci efecte, és necessària una polarització de la societat, que és el que converteix en virals aquestes falses alarmes", continua explicant López-Borrull.

A més, els aliats de Putin li donen l'esquena.  Durant anys, el president rus va teixir nombrosos llaços amb la ultradreta europea, no obstant, la majoria d'aquests líders "han anat blanquejant i dissimulant aquells llaços", explica López-Borrull. Un altre suport amb el qual comptava era la Xina, que de moment no ha respost com Rússia esperava, i també el de la mateixa ciutadania russa. "Putin només serà considerat un heroi en el seu país si aconsegueix doblegar l'OTAN més que Ucraïna, però no fora de les seves fronteres. I dins podria acabar sent un vilà si els seus ciutadans comencen a patir penúries", explica Alberto Quian.

Segons l'organisme independent pro drets humans OVD-Info, són més de 15.000 els ciutadans russos detinguts per protestar contra la guerra, i explica que la censura i la repressió s'han endurit des que va començar l'atac. "Putin no va ser capaç de controlar aquest element: va dir que volia desnazificar Ucraïna. Va dir fins i tot que Zelenski havia fugit del país. Volia abaixar la moral de les tropes, però en el camp de la informació no ha aconseguit el seu propòsit", exposa López. "El relat complet sobre Zelenski ja s'ha escrit, almenys a Occident: si resisteix, serà declarat un heroi nacional i de les democràcies occidentals; si és enderrocat o mor, serà màrtir nacional i, per tant, també un heroi", comenta Quian.

Una altre cop contra Rússia va ser l'anunci de sancions de la Unió Europea contra Sputnik i Russia Today, agència d'informació i cadena de televisió russes, respectivament. Ambdós mitjans van deixar d'emetre per a Europa i els seus comptes en xarxes socials quedaven suspesos. I, com indica Alberto Quian, "les xarxes socials són un excel·lent canal per a la desinformació, que forma part de les clàssiques estratègies propagandístiques, més en temps de guerra". L'últim vehicle potencialment propagandístic de Rússia es desconnectava d'Occident.

A Rússia li ha quedat, amb aquest escenari, poc territori per convèncer els occidentals dels motius de la seva invasió. Com comenta Quian, hi ha un front més, el de la ciberguerra, "on s'intenta controlar, destruir o intervenir les xarxes d'informació", però aquest front s'escapa al ciutadà comú

La verificació de les dades o fact-checking és un altre dels elements valuosos amb els quals compta aquesta guerra. D'una banda, els reporters estan cobrint una informació que no sols presencien, sinó que, com recorda Alexandre López-Borrull, "verifiquen abans d'informar", fet que treu força als pescaclics (clickbaits) i la concedeix al periodisme de confiança. D'altra banda, hi ha el que es coneix com a intel·ligència de fonts obertes, és a dir, dades accessibles per a qualsevol persona disponibles en múltiples fonts, des de documents d'organismes oficials fins a mitjans de comunicació, passant per testimoniatges gràfics, la qual cosa fa que molts dels elements propagandístics puguin ser immediatament desmentits.

Com ens podem protegir de la desinformació?

López-Borrull i Diego Redolar, professor de Neurociència als Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, expliquen com ens podem enfrontar a la informació que ens arriba del conflicte.

  • Seguir periodistes a les xarxes socials, millor que a certes etiquetes, ens donarà una visió més veraç 
  • Ampliar el nombre i la línia editorial de mitjans als quals seguim habitualment és vital per tenir una visió més completa en lloc de buscar el biaix de confirmació
  • No fer virals certes imatges l'origen de les quals desconeixem, sigui per respecte a possibles víctimes o per no poder comprovar-ne la veracitat, ja que compartir informació no contrastada contribueix expandir falses alarmes, i fugir dels pescaclics eliminarà tant la desinformació com l'ansietat que puguin provocar certes notícies.
  • Consultar les notícies relatives a la guerra una vegada al dia, sense saturar-se. L'excés d'informació augmenta la percepció de falta de control. Perquè en aquest conflicte, a la desinformació i la propaganda s'hi uneix el que l'OMS va anomenar infodèmia, això és, excés d'informació (veraç o no) sobre un tema concret. Ja es va viure en els pitjors moments de la pandèmia i la història es repeteix. I si la desinformació ens desprotegeix com a ciutadans, la sobreinformació ataca la nostra salut mental.
tracking