Ultimàtum de l'ONU sobre el canvi climàtic

Sense unes polítiques ambientals molt més fermes, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle continuaran augmentant més enllà de 2025, la qual cosa pot portar a un escalfament global de fins 3,2 graus cap a 2100, malgrat que l’objectiu és no superar els 1,5 graus, adverteix un nou informe de l’ONU.

Les emissions netes globals han de baixar un 43 % el 2030, respecte a les de 2019, i un 84 % el 2050 a fi de complir amb l’objectiu d’1,5 graus, i fins i tot en cas que s’aconsegueixi és probable que la temperatura excedeixi aquest límit de manera temporal per després començar a baixar, indica l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

El document subratlla que fins i tot si els països compleixen els compromisos de reducció d’emissions expressats en la recent Conferència del Canvi Climàtic de Glasgow, el novembre de 2021, la pujada de la temperatura global seria de 2,8 graus a finals de segle respecte als nivells preindustrials (1850). En el text es calcula que el món pot aconseguir la neutralitat de carboni (emissions netes zero) a mitjans d’aquest segle, el que suposaria reduir les emissions actuals en un 50 %. La major part dels escenaris previstos per l’informe subratlla que l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 graus no es podrà obtenir abans de la segona meitat de segle.

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos amb efecte d’hivernacle van ascendir a 59 gigatones el 2019, una xifra un 12 % més gran que el de 2010, encara que el ritme d’augment s’ha reduït respecte al període 2000-2009, destaca l’informe. Les emissions anuals mitjanes en la dècada 2010-2019 van ser més altes que en qualsevol altre decenni previ. Entre 2010 i 2019 el món va emetre gairebé la sisena part (el 17 %) de les emissions acumulades en el període industrial (des de 1850) i, segons l’IPCC, només pot permetre’s emetre’n entorn d’un 20 % més per aconseguir l’objectiu de no sobrepassar 1,5 graus d’escalfament global en aquest segle.

Segons els experts que han elaborat el document, l’acabament del qual es va retardar nou mesos a conseqüència de la pandèmia, la crisi sanitària va permetre una reducció momentània d’entorn del 5,8 % interanual en les emissions en la primera meitat de 2020, però el fort rebot a final d’any va anul·lar els seus efectes positius.

Al voltant d’un 34 % de les emissions el 2019 correspon al sector energètic, un 24 % a la indústria, un 22 % al sector agropecuari, un 15 % al transport i un 6 % a la construcció. En la dècada estudiada les emissions dels sectors energètic i industrial van frenar el seu creixement, però es van mantenir constants en els transports, subratlla el text, segons el qual les àrees urbanes concentren entorn d’un 70 % de les emissions, una taxa que va en augment.

Per regions, Àsia Oriental concentra actualment un 17 % de les emissions globals, sent la regió que lidera en aquest indicador, seguida d’Amèrica del Nord (12 %), Llatinoamèrica i el Carib (10 %), l’Àfrica i el sud-est d’Àsia (un 9 % cada un), Àsia Meridional i Europa Occidental (un 8 % cada un). Tanmateix, Amèrica del Nord acumula el 23 % de les emissions de l’era industrial iniciada el 1850, Europa el 16 %, Àsia Oriental el 12 % i Llatinoamèrica l’11 %, sent els emissors històrics més grans.

En cas de ser complerts, els compromisos assumits en la Conferència del Canvi Climàtic de Glasgow reduirien les emissions entre 4 i 7 gigatones de CO2, una xifra encara lluny de les 20 gigatones necessàries per no superar en 1,5 graus la pujada global de temperatures.